Ans 1840 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 9 :
'''1840''' : desfacha dei tropas dau [[Califat de Sokoto]] còntra aquelei dau [[Reiaume d'Oyo]]. Aquò marquèt la fin de l'expansion vèrs lo sud dau Califat que veguèt pauc a pauc sei frontieras s'estabilizar.
<br/>
'''1840-1842''' : en [[Asia]], [[premiera Guèrraguèrra de l'òpi]] entre [[Reialme Unit|Britanics]] e [[Republica Populara de China|Chinés]]. Entraïnada per la volontat de [[Londres]] de durbir [[Republica Populara de China|China]] au comèrci internacionau per fòrça, s'acabèt per una victòria britanica complèta a la signatura dau [[Tractat de Nanquin]]. Per lei [[Dinastia Qing|Qing]], au contrari, comecèt un periòde malaisat marcat per lei problemas financiers, lei revòutas socialas e leis exigéncias comercialas deis [[Euròpa|Europèus]].
<br/>
'''1841''' : en [[Japon]], mòrt de l'ancian shogun [[Tokugawa Ienari]] (22 de març) qu'aviá gardat lo poder, segon la tradicion Tokugawa, maugrat son abdicacion en [[1837]]. Lo poder foguèt d'ara endavant principalament entre lei mans de [[Mizuno Tadakuni]], [[daimio]] dau [[clan Mizuno]], que foguèt cargat de menar divèrsei reformas ([[reformas Tenpo]]).
Linha 19 :
'''1843''' : en [[Japon]], per renfòrçar son contraròtle de la region d'[[Tòquio|Edo]] e d'[[Osaka]], qu'assostava lei centres politics dau [[Shogunat]], lo [[govèrn]] decidèt de sasir lei tèrras dei [[daimio]]s locaus en cambi de la cession de fèus de poissança egala dins d'autreis endrechs de l'archipèu. Aquò suscitèt un maucontentant viu entre lei senhors regardats per aquela mesura.
<br/>
'''1844''' : dos ans après la fin de la [[premiera Guèrraguèrra de l'òpi]], [[França]] e leis [[USA|Estats Units]] obtenguèron lei meteisseis avantatges que lei Britanics en [[Republica Populara de China|China]].
<br/>
'''1844''' : en fàcia de la multiplicacion dei revòutas entraïnadas per sa politica autoritària e per l'aumentacion deis [[impòst]]s, Santa Anna acceptèt de renonciar au poder en cambi d'una pension. S'[[exili|exilèt]] en [[Cuba]]. Aquò permetèt de defugir una guèrra civila mai lo caòs e l'instabilitat politica recurrenta dempuei l'independéncia dau país contunièt. Dins la [[capitala]], una insureccion permetèt ai conservadors moderats de [[Manuel Gómez Pedraza]] e dau generau [[José Joaquín de Herrera]] de prendre lo poder.