Bobsleigh : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 7 :
Dins los primièrs decennis après sa creacion lo bobsleigh aviá pauc a veire amb çò qu'es a l'ora d'ara, a causa dels materials, del dessenh e de las pistas que cambièron fòrça. A l'origina la lisas èran de [[fusta]] per passar a èsser realizadas d'acièr. Una novetat importanta se debanèt en [[1952]], quand se limitèt lo pes de las lisas e dels ocupants. Abans aquela data los participants lor caliá aver un grand pes corporal se volián aver una escasença de trionfar. La novèla nòrma o faguèt mai accessibla. Pasmens las principalas avançadas arribèron sul terren dels materials, en dos aspèctes: las lisas novèlas d'acièr e la [[fibra de veire]] per la fabricacion utilizant las darrièras avançadas tecnologicas en matèria aerodinamica, e tanben important, las pistas artificialas que permeton d'arribar a de velocitats vertadièrament incrediblas, qu'aurián pas jamai pogut imaginar los primièrs practicants d'aqueste espòrt.
 
Lo bobsleigh se practica en doas variantas, lo bobsleigh ade 2 e lo bobsleigh ade 4 (existís pas l'individual). Los primièrs campionats del mond se debanèron en [[1924]], solament pel bobsleigh ade 4, e en [[1931]] pel bobsleigh ade 2. Als [[Jòcs Olimpics]] foguèron presentats pel primièr còp als [[Jòcs Olimpics d'ivèrn de 1924|Jòcs d'Ivèrn de Chamonix]], [[França]], en 1924, e lo bobsleigh ade dos a Lake Placid, [[Estats Units d'America|USA]], en 1932. Dempuèi alarafaguèt sempre faguèt partidapartit del programa, levat als los Jòcs de 1960 de Squaw Valley, USA. A alsAls [[Jòcs Olimpics d'ivèrn de 2002|Jòcs Olimpics de Saut Lake City 2002]] se realizètdebanèron las primièras espròvas femeninas.
 
Las pistas de glaça an de contorns estreches, sinuosossinuoses, amb un nombre determinat de torns a drecha e esquèrra. La clau del bobsleigh es, normalament, a la partença. Lo primièrs mètres son decisius pels passatgièr que devon aténher la màger velocitat possibla donada a la lisa, per aquò cal que los participants sián massisses e, mai, rapids. Las diferéncias entre los participants es tant prima que ven gaireben impossible de recuperar quitament una error pichona. Malgrat que la lisa dispause d'un fren, aqueste s'utilisa unicament un còp passada la linha d'arribada. Las velocitats passan sovent los 150 km per ora e los correires supòrtan de fòrças de fins a 4 o 5 [[Gravitacion|G]].
 
Las espròvas se disputan en doas margues, en addicionant los tempses atenguts dins ambedoas, e ganha aquel que totalitza lo temps mendre. En cas d'egalizacion, causa pauc infreqüenta, se parteja la medalha.
 
Malgrat que la seguretat foguètfoguèsse melhoratmelhorada fòrça los darrièrs ans, e malgrat que los participants sonsián equipats amb de cascos e vestits especials, se produguètproduson d'accidents al sortir dins d'una corba, essent un espòrt fòrça perilhós. Dins d'unas escasenças se deplorèt la mòrt d'unes participantparticipants.
 
La principala dificultat per practicar aquel espòrt es sa carestiá, subretot las installacions, alara es practicat per un nombre fòrça redusit de païses, subretot del nòrd e centre d'Euròpa, USA o Canadà. I a fòrça paucas installacions, que la mantenença d'una pista exigís fòrça recorses de rediment dificil. Las principalas poténcias son [[Alemanha]], [[Soïssa]] e [[Estats Units d'America]].