The Tempest : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació Balisa : editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació Balisa : editor de codi 2017 |
||
Linha 4 :
I a pas una sola font evidenta per l'intriga de ''The Tempest'', mas los cercaires veson de parallels amb lo ''Naufragium'' d'[[Erasme]], lo ''De orbe novo'' de Peter Martyr, e los rapòrts dels testimònis de vista William Strachey e Sylvester Jordain del vertadièr encalatge del ''Sea Venture'' sus l'illa [[Bermudas|Bermuda]], e lo conflicte seguent entre Sir Thomas Gates e Sir George Somers. Mai, un dels discors de Gonzalo inspirat dels ''Essays ''de [[Miquèl de Montanha|Montanha]] ''Of the Canibales'', e fòrça del discors de renóncia de Prospero es inspirat pels mots del discors de [[Medèa]] dins lo poèma d'[[Ovidi]] ''Las Metamorfòsis''. Lo [[Masque|''masque'']] l'Acte 4 seriá un apond, benlèu en onor del maridatge entre la Princessa Elisabèt e Frederic V en 1613. La pèça foguèt pel primièr còp dins lo Primièr Folio de 1623.
L'istòria posa fòrça dins la tradicion del [[Roman de cavalariás|roman de cavalariás]], e foguèt influenciat per la [[tragicomèdia]], lo [[masque]] de cort e benlèu la [[:en:Commedia_dell'arte|commedia dell'arte]]. Çò fa la diferéncia d'aquela pèça amb las autras Shakespeare es una observança escricta, mai organizada en estil [[Neoclassicisme|neoclassic]]. De criticas veson ''The Tempest'' coma essent subretot ligada a la sieuna natura de pèça, sovent fasent lo ligam entre l'"art" de Prospero's e l'illusion teatrala, e d'ora las criticas an vist en Prospero un representacion de Shakespeare, e sa renóncia a la mascariá coma un adieu de Shakespeare a l'empont. Lo jòc de Prospero es racional, e non pas occultista, un [[Brueissariá|masc]] fasent contraste amb la [[Sycorax (Shakespeare)|Sycorax]]: sa magia
''The Tempest'' atirèt pas pro l'atencion abans que foguèt bandida pel Parlament que siá pas joga en 1642, e venguèt populara pas qu'amb la [[Rastauracion anglesa|Rastauracion]], e sonque dins de version adaptadas. Al mièg del sègle XIX, las produccions teatralas tornan al tèxte original de Shakespeare, e al sègle XX, las criticas e academics se'n cargan de tornar donar de valor a la pèça, fins a la considerar coma essent una granda òbra de Shakespeare. Foguèt adaptada plan sovent dins de varietats d'estils e de format: en musica, amb uns 46 opèras compausat per exemple per Fromental Halévy, Zdeněk Fibich o Thomas Adès; en òbra d'orquestra per [[Piotr Ilich Chaikovskii|Tchaikovsky]], Arthur Sullivan o Arthur Honegger; e cançons per exemple per Ralph Vaughan Williams, Michael Nyman o [[Pete Seeger]]; en literatura, los poèmas ''With a Guitar'' e ''To Jane'' de [[Percy Bysshe Shelley|Percy Bysshe Shelley,]]
== Personatge ==
* [[Prospero]], lo personatge principal. Lo capvirat Duc de Milan. Viu sus una illa e es un grand masc.
* [[Miranda (The Tempest)|Miranda]], filha de [[Prospero]], que s'enamora
* [[Ariel (The Tempest)|Ariel]], un fèr e mal [[esprit]] que realiza las demandas de [[Prospero]]'s e, a vegadas, es visible pas que d'el. Ven l'esclau de [[Prospero]]'s perque foguèt salvat per Prospero d'èsser pres dins un arbre per [[Sycorax]]. Ariel obesís a totas las demandas e fin finala li foguèt autrejada la libertat.
* [[Caliban]], un marrit natiu de l'illa, lo filh difòrme d'una bruèissa nomenada [[Sycorax]], que govèrna l'illa abans l'arribada de [[Prospero]]. Òbra coma esclau de [[Prospero]] mas l'òdi. Dins la pèça, es conegut per aver fa de malediccion per exemple: "a southwest wind blow on ye and blister you all o'er".
|