The Tempest : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Dhegiha (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Linha 4 :
I a pas una sola font evidenta per l'intriga de ''The Tempest'', mas los cercaires veson de parallels amb lo ''Naufragium'' d'[[Erasme]], lo ''De orbe novo'' de Peter Martyr, e los rapòrts dels testimònis de vista William Strachey e Sylvester Jordain del vertadièr encalatge del ''Sea Venture'' sus l'illa [[Bermudas|Bermuda]], e lo conflicte seguent entre Sir Thomas Gates e Sir George Somers. Mai, un dels discors de Gonzalo inspirat dels ''Essays ''de [[Miquèl de Montanha|Montanha]] ''Of the Canibales'', e fòrça del discors de renóncia de Prospero es inspirat pels mots del discors de [[Medèa]] dins lo poèma d'[[Ovidi]] ''Las Metamorfòsis''. Lo [[Masque|''masque'']] l'Acte 4 seriá un apond, benlèu en onor del maridatge entre la Princessa Elisabèt e Frederic V en 1613. La pèça foguèt pel primièr còp dins lo Primièr Folio de 1623.
 
L'istòria posa fòrça dins la tradicion del [[Roman de cavalariás|roman de cavalariás]], e foguèt influenciat per la [[tragicomèdia]], lo [[masque]] de cort e benlèu la [[:en:Commedia_dell'arte|commedia dell'arte]]. Çò fa la diferéncia d'aquela pèça amb las autras Shakespeare es una  observança escricta, mai organizada en estil [[Neoclassicisme|neoclassicaneoclassic]]. De criticas veson ''The Tempest'' coma essent subretot ligada a la sieuna natura de pèça, sovent fasent lo ligam entre l'"art" de Prospero's e l'illusion teatrala, e d'ora las criticas an vist en Prospero un representacion de Shakespeare, e sa renóncia a la mascariá coma un adieu de Shakespeare a l'empont. Lo jòc de Prospero es racional, e non pas occultista, un [[Brueissariá|masc]] fasent contraste amb la [[Sycorax (Shakespeare)|Sycorax]]: sa magia essovent descricha coma destructritz e terribla, alara qu'aquela de Prospero se dich meravilhosa e bèla. Dempuèi los ans 1950, amb la publicacion de ''Psychology of Colonization'' per Octave Mannoni, ''The Tempest'' foguèt vist totjorn mai pel prisme de la teoria postcoloniala —illustrat per d'adaptacions coma ''Une Tempête'' d'Aimé Césaire se debanant a [[Haití]].
 
''The Tempest'' atirèt pas pro l'atencion abans que foguèt bandida pel Parlament que siá pas joga en 1642, e venguèt populara pas qu'amb la [[Rastauracion anglesa|Rastauracion]], e sonque dins de version adaptadas. Al mièg del sègle XIX, las produccions teatralas tornan al tèxte original de Shakespeare, e al sègle XX, las criticas e academics se'n cargan de tornar donar de valor a la pèça, fins a la considerar coma essent una granda òbra de Shakespeare. Foguèt adaptada plan sovent dins de varietats d'estils e de format: en musica, amb uns 46 opèras compausat per exemple per Fromental Halévy, Zdeněk Fibich o Thomas Adès; en òbra d'orquestra per [[Piotr Ilich Chaikovskii|Tchaikovsky]], Arthur Sullivan o Arthur Honegger; e cançons per exemple per Ralph Vaughan Williams, Michael Nyman o [[Pete Seeger]]; en literatura, los poèmas ''With a Guitar'' e ''To Jane'' de [[Percy Bysshe Shelley|Percy Bysshe Shelley,]] The Sea and the Mirror de W. H. Auden's ; de novèlas d'Aimé Césaire e ''The Diviners'' de Margaret Laurence; dins de pinturas de William Hogarth, Henry Fuseli, e John Everett Millais; e al cinema, anant de la version colorizada a la man de la performança de Herbert Beerbohm Tree (1905), pel film de sciéncia ficcion ''Forbidden Planet'' (1956), pel Peter Greenaway de 1991 ''(Prospero's Books)'' John Gielgud jogant Prospero, pel Julie Taymor de 2010 que Prospero ven Prospera (jogada per Helen Mirren), pel Des McAnuff de  2010 Al Festenal Shakespeare deStratford amb [[Christopher Plummer]].