Mammalia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil Modification sur mobile avancée
Linha 75 :
Lei mamifèrs an generalament una [[pelissa]], de resèrvas de [[lipid]]s e de sistèmas de [[transpiracion]] que permèton de melhorar l'eficacitat de sa regulacion termica. Lei peus forman un jaç d'aire impermeable qu'isola l'[[organisme]] dau mitan exterior. Lei jaç [[lipid]]ics son premier destinats au foncionament de l'activitat dei [[cellula (biologia)|cellulas]] car son d'estocatges d'[[energia]]. Dins aquò, protegisson mai d'una [[espècia (biologia)|espècias]] còntra lo freg. Enfin, la [[transpiracion]] es un mecanisme d'evacuacion de la [[calor]] gràcias a l'emission d'[[aiga]] a la superficia de la [[pèu]]. Un interès segondari d'aquela foncion residís dins sa capacitat d'eliminar de [[compausat quimic|substàncias]] toxicas.
 
=== Dimorfisme sexuau ===
 
Lo [[dimorfisme sexuau]] es frequent en lei mamifèrs. D'efiech, lo mascle es au mens 10% pus gròs que la femèla dins 45% deis [[espècia (biologia)|espècias]]. Existís tanben quauquei cas de dimorfisme onte la femèla es pus gròssa que lo mascle, especialament dins lo grop dei ''[[Lagomorpha]]''. L'origina d'aqueu fenomèn sembla s'explicar per la [[règla de Rench]] : la competicion per lei femèlas a menat a una seleccion dei mascles pus robusts mentre qu'un mecanisme de seleccion invèrs a limitat lo taus de [[feconditat]] dei femèlas de talha importanta<ref>P. Lindenfors, J.L. Gittleman, K. Jones, "Sexual size dimorphism in mammals" dins ''Sex, size and gender roles'', 2007, pp. 16–26.</ref>.
 
=== Sistèmas biologics ===