Mammalia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 69 :
Totjorn au nivèu de la maissèla, se pòu estudiar l'existéncia d'un mejan de remplaçament dei [[dent]]s. Pasmens, aquò es indici feble car es present dins d'autrei grops d'animaus. Enfin, es possible d'estudiar l'[[esmaut]] dei [[dent]]s. En lei mamifèrs, es fach de [[prisma]]s solids anant de la [[dentina]] a la superficia de la dent.
 
=== EndotermiaOmeotermia e endotèrme ===
 
La màger part dei mamifèrs son [[Omeotermia|omeotèrmes]] e [[Endotermia|endotèrmes]]. An ansin una [[temperatura]] intèrna constanta e independenta dei condicions exterioras (dins certanei limits) que tròba sa fònt de [[calor]] dins l'activitat dau [[metabolisme]] de l'[[organisme]]. Leis excepcions son fòrça raras (''[[Heterocephalus glaber]]'' e ''[[Myotragus balearicus]]''). Per aquò, lei mamifèrs consuman de quantitats importantas de [[norridura]] e de [[dioxigèn]], generalament pus importantas d'aquelei dei [[reptil]] de talha similara<ref>'''[[anglés|(en)]]''' N.A. Campbell e J.B. Reece, ''Biology (6 ed.)'', Benjamin Cummings, 2002, p. 845.</ref>. En particular, leis [[espècia (biologia)|espècias]] pus pichonas, que pèrdon pus rapidament sa [[calor]] intèrna, manjan de volums jornadiers que representan una partida significativa de sa [[massa]].
 
Lei mamifèrs an generalament una [[pelissa]], de resèrvas de [[lipid]]s e de sistèmas de [[transpiracion]] que permèton de melhorar l'eficacitat de sa regulacion termica. Lei peus forman un jaç d'aire impermeable qu'isola l'[[organisme]] dau mitan exterior. Lei jaç [[lipid]]ics son premier destinats au foncionament de l'activitat dei [[cellula (biologia)|cellulas]] car son d'estocatges d'[[energia]]. Dins aquò, protegisson mai d'una [[espècia (biologia)|espècias]] còntra lo freg. Enfin, la [[transpiracion]] es un mecanisme d'evacuacion de la [[calor]] gràcias a l'emission d'[[aiga]] a la superficia de la [[pèu]].
 
=== Dimorfisme sexuau ===