Lugdunum : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[File:Roman theatre in Lyon.jpg|thumb|right|250px|Teatre antic de [[Lion]]]]
'''Lugdunum''' (Λούγδουνον) es lo nom latin de la vila de [[Lion]] en [[França]], pus precisament en [[Arpitània]], a la confluéncia entre ''Arar'' ([[Sòna]]) e ''Rhodanus'' ([[Ròse]]). La ciutat romana èra situada al territòri dels segusians, vesins dels edus (aedui), sus un puèg nomenat uèi ''Fourvière'' (possible ''Forum Vetus''). La vila modèrna de Lion es entre Sòna e Ròse, e sorgiguèt pas abans l'epòca de [[Loís X de França]].
== Etimologia ==
Lo toponim ''Lugdunum'', o ''Lugudunum'', es eissit del celtic ''Lugu-dunon''. Lo tèrme ''[[Dun (toponim)|-duno]]'' significa « fortalesa », « puèg »<ref name="xdel2">{{Ouvrage|langue=fr|prénom1=Xavier|nom1=Delamarre|titre=Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne|sous-titre=-500 - +500|lieu=Paris|éditeur=éditions Errance|année=2012|pages totales=383|passage=183|isbn=978-2-87772-483-8}}.</ref>
 
Per lo tèrme ''Lugus'', una ipotèsi seriá que ven del dieu ''[[Lug (dieu)|Lug]]'' (''[[Llew Llaw Gyffes|Lleu]]'' en [[gallés]]), divinitat màger de la [[mithologia celtica]<ref>{{Ouvrage|prénom1=Jacques|nom1=Lacroix|titre=Les noms d'origine gauloise|sous-titre=La Gaule des dieux|éditeur=éditions Errance|année=2007|pages totales=286|passage=155-164|isbn=978-2-87772-349-7|isbn2=2-87772-349-6}}.</ref>. Es a partir d'aquela ipotèsi que de'unes istorians an supausat l'existéncia d'un sanctuari consacrat a-z aqueste dieu a Forvièra, sanctuari que se retrobèt pas cap de traça{{sfn|Faure|2019|p=58|gr=c}}.
==Fondacion==
==Istòria==
L. Munatius Plancus, governador de la Gàllia Transalpina, i establiguèt en [[-43]] una colonia romana amb de gent venguts de [[Viana (Isèra)|Viana]] qu'eran estat forabandits d'aquesta pels [[allòbroges]].
 
==Istòria==
Al temps d'[[Estrabon]] èra la mai granda vila de Gàllia après [[Narbona]], centre comercial e de comunicacions e residéncia dels governadors romans. Al temps de [[Plini lo Jove]] i aviá subretot de libraris. Al temps de [[Senèca lo Jove|Senèca]] foguèt destruïda pel fuòc, mas Neron la va far reconstruir.
 
Linha 22 ⟶ 23:
==Influéncia lingüistica==
La palatalizacion de ''-ca'' e ''-ga'', d'origina celtica, s'espandiguèt dempuèi Lugdunum.
[[Categoria:Empèri roman]]