Alps : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 22 :
* Luca Savoja, ''La costruzione sociale del turismo'', G. Giappichelli, 2005 - ISBN 9788834853672.</ref>. Las belesas naturalas remarcablas dels Alps son d'efeit la destinacion d'un flús toristic considerable : cada an 120 milions de visitors s'i rendon <ref>F. Bartalletti, ''Prospettive turistiche nelle Alpi'', in ''Politiche per lo sviluppo sostenibile della montagna'' (curatore Antonio Massarutto), edizioni FrancoAngeli, 2013, p. 108. ISBN 9788846494405</ref>.
 
Los Alps son tanben lo territòri de predileccion pels [[espòrts d'ivèrn]] en Euròpa, per pròva detz edicions dels [[Jòcs Olimpics d'ivèrn]], de las vint-e tres jogadas en total, se tenguèron dins los Alps soïsses, franceses, italians, autriacs e alemands <ref>''Letteratura e sport: per una storia delle Olimpiadi...'', edizioni Interlinea, 2006, p. 52. ISBN 9788882125608</ref>..
 
==Geografia==
L'ensemble del sistèma montanhós s'estend sus aperaquí 1 300 km, formant un arc entre lo nòrd d'Itàlia, lo sud-èst de França, lo sud de Soïssa, Liechtenstein, lo sud d'Alemanha, Àustria e l'oèst de Slovènia, qu'atenh amb sas ramificacions extrèmas l'oèst de [[Ongria]]. Entre [[Veròna]] e [[Munic]], los Alps atenhon sa largor maximala (aperaquí 250 km), mentre que dins la part sud-oèst, atenhon lo minimum (la cadena entre [[Saluzzo]] e [[Grenòble]] mesura aperaquí 120 km de larg). L'arc alpenc italian a 3 grandas arcas concavas près de [[Còni]], Varèse e Udine e una part convèxe près de Verona. Los Alps del Nòrd son pus linears, amb un sol arc près de [[Genèva]].
==Referéncias==
<references />