Alps : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 19 :
La region alpenca a una populacion de 14 milions d'abitants <ref>Ferlaino, Rota ''La montagna italiana. Confini, identità e politiche'', edizioni FrancoAngeli, 2013, p. 38. ISBN 9788820440800</ref> e una fòrta identitat culturala, que despassa sovent las frontièras nacionalaes; òm pòt d'efieit parlar de "civilizacion alpenca", e de "cultura alpenca"<ref>* Alex Cittadella, ''Breve storia delle Alpi tra clima e meteorologia'', FrancoAngeli, 2019, p. 21 - ISBN 9788891781956;
* Luigi Zanzi, ''Civiltà alpina'', in: Luigi Luca Cavalli - Sforza, ''Civiltà alpina ed evoluzione umana'', Jaca Book, 2012 - ISBN 9788816411746.</ref>. Al nivèl economic, los Alps presentan fòrça elements d'omogeneïtat; dins los vilatges alpencs de cada nacion, la cultura tradicionala de l'[[agricultura]] de montanha, la produccion [[lach|laitièra]] e [[formatge|formagièra]] e lo trabalh de la [[fusta]] son florissents <ref>Edoardo Martinengo, ''Le Alpi per l'Europa'', Editoriale Jaca Book, 1988 - ISBN 9788816950498.</ref>, emai que l'industria toristica, que comencèt de se desvolopar al començament del sègle XX, siá venguda uèi l'activitat economica dominanta dins una granda partida del territòri alpenc. Las belesas naturalas remarcablas dels Alps son d'efeit la destinacion d'un flús toristic considerable : cada an 120 milions de visitors s'i rendon.
Los Alps son tanben lo territòri de predileccion pels [[espòrts d'ivèrn]] en Euròpa, per pròva detz edicions dels [[Jòcs Olimpics d'ivèrn]], de las vint-e tres jogadas en total, se tenguèron dins los Alps soïsses, franceses, italians, autriacs e alemands.
| |||