Loís Alibèrt : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 13 :
Al mes de desembre de [[1912]], se maridèt amb Maria Lator. Aguèron pas qu'un filh, Enric, que moriguèt a la guèrra en 1943, mobilizat en [[Alemanha]] quand faguèt sos 31 ans. S'installèt coma farmacian a [[Montreal d'Aude]] e i demorèt de [[1912]] a [[1942]].
 
Sòci del [[Felibritge]], collaborèt a la ''[[Terro d'Oc|Tèrro d'Oc]]'', la revista de l'[[Escòla Mondina]] (puèi [[Escòla occitana|Escolo occitano]]), puèi ne foguèt cap redactor. Comencèt de s'interessar a la normalizacion lingüistica de l'occitan après la [[Primièra Guèrra Mondiala]]. En 1923 dins ''Le lengodoucian literàri'', fasiá servir una grafia francizanta e a l'encòp l'article local ''le''.<ref>Jacme Taupiac, ''L’occitan modèrne'', IEO, Sector de lingüistica, 2001</ref>
 
En 1935 la [[Societat d’Estudis occitans]], que Loís Alibèrt n’èra lo secretari, publiquèt sa [[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians]]. Lo libre s’estampèt a Barcelona e la publicacion foguèt finançada per [[Joaquim Cases Carbó]]. [[Ramon Chatbèrt]] serà responsable de la modernizacion grafica de la segonda edicion.