Prèire Joan : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 13 :
En [[1145]], un evesque armenian de [[Jabala]] arribèt a la [[Santa Ses]] amb la novèla de la conquista del [[Comtat d'Edessa]] ([[1144]]) pels musulmans. L'evesque crenhiá que l'eveniment poguèsse metre en dangièr las comunautats crestianas d'Orient e cridèt que los [[Primièra Crosada|crosats]] abandonèsson pas sas posicions en Tèrra Santa.
 
Segon lo religiós, un rei crestian, del nom de Joan, que lo reialme se localizava en [[Asia]], al delà de [[Empèri Pèrsa|Pèrsia]], marchava en [[Occident]] al cap d'una armada que ja aviá desbandat fòrça musulmans pel camin. Mentretant, tocat per una epidèmia, lo rei e sos òmes èran estat obligats de dintrar a çò sieu, mas tornarián salvar lo reialme crestian de [[Jerusalèm]]. Aquela visita de l'evesque de Jabala, enregistrada pel prèire alemand, Oto da Frisinga (c. 1114–1158) coma un episòdi vertadièr que conta l'istòria d'una armada musulmana, en 1141, formada de guerrièrs turcs seldjucids que foguèt vencuda en Asia Centrala, pas per un rei crestian, mas per la tribú [[Mongòls|mongòla]] ''Kara-kitai'' venent d'una region vesina de [[China]]. Aquel grop èra [[Bodisme|bodista]], mas la presénçapreséncia de crestians [[Nestorianisme|nestorians]] contribuiguèt a la naissença de la lengenda.
 
La legenda s'escampilhaespandiguèt per Euròpa tota. L'anonciaanóncia de l'evèsque armenian fa sortirevocava de letras que seriá estatsupausadament signadas pel prèire Joan e adreçadasadreiçadas al papa [[Alexandre III (papa)|Alexandre III]]; a l'emperaire [[Frederic Bararossa]]; al rei [[Loís VII de França|Loís VII]] de França; e al [[Anfós I de Portugal|Anfós Enric]] de Portugal. Aqueles messatge asseguravan al Preire Joan losde domènis territorials que ses'estendián sonavana las "Tres Índias" e d'autres païses, maie a de desenas de reialmes a ele subordonats, coma las detz "tribús perdudas d'Israèl", qu'[[Alexandre lo Grand|Alexandre lo GrandeGrand]], auriá perdut al delà de la Muralha de Gòg e Magòg. SegondSegon las letras de Prèire Joan, quand partiguèt a la guèrra menavaprenguèt amb el detz croses d'aur ornadas ambe de pèiras preciosas e darrièr caduna d'elas marchavan detz mila cavalièrs e cent mila òmensòmes a pé. .
 
E mai seguent las letras, Prèire Joan disiá èsser proprietàri d'una font de jovença que fasiá que quin que siá òme que s'i banhariá tornariá als 32 ans e contava d'esperel, dels sieus 562 ans, s'i èra banhat mai d'un còp. Afirmava tanben qu'un reialme d'Israèl li enviava, cada an, un tribut de 200 cavals cargats d'aur e pèiras preciosas.<span class="cx-segment" data-segmentid="107"></span>