Prèire Joan : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 13 :
En [[1145]], un evesque armenian de [[Jabala]] arribèt a la [[Santa Ses]] amb la novèla de la conquista del [[Comtat d'Edessa]] ([[1144]]) pels musulmans. L'evesque crenhiá que l'eveniment poguèsse metre en dangièr las comunautats crestianas d'Orient e cridèt que los [[Primièra Crosada|crosats]] abandonèsson pas sas posicions en Tèrra Santa.
Segon lo religiós, un rei crestian, del nom de Joan, que lo reialme se localizava en [[Asia]], al delà de [[Empèri Pèrsa|Pèrsia]], marchava en [[Occident]] al cap d'una armada que ja aviá desbandat fòrça musulmans pel camin. Mentretant, tocat per una epidèmia, lo rei e sos òmes èran estat obligats de
La legenda s'escampilha per Euròpa. L'anoncia de l'evèsque armenian fa sortir de letras que seriá estat signadas pel prèire Joan e adreçadas al papa [[Alexandre III (papa)|Alexandre III]]; a l'emperaire [[Frederic Bararossa]]; al rei [[Loís VII de França|Loís VII]] de França; e al [[Anfós I de Portugal|Anfós Enric]] de Portugal. Aqueles messatge asseguravan al Preire Joan los domènis territorials que se sonavan "Tres Índias" e d'autres païses, mai de desenas de reialmes a ele subordonats, coma las detz "tribús perdudas d'Israèl", qu'[[Alexandre lo Grand|Alexandre lo Grande]], auriá perdut al delà de la Muralha de Gòg e Magòg. Segond las letras de Prèire Joan, quand partiguèt a la guèrra menava amb el detz croses d'aur ornadas amb de pèiras preciosas e darrièr caduna d'elas marchavan detz mila cavalièrs e cent mila òmens a pé. .
|