Tèrra de Francés Josèp : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 3 :
La '''Tèrra Francés Josèp''' es un [[archipèla]] d'origina [[volcan]]ica de la [[Mar de Barents]] situat au nòrd de la [[Nòva Zembla]]. Compren 191 illas d'una superficia totala de {{formatnum:16134}} km² que son somesas a un [[clima polar]]. Foguèt oficialament descubèrta en [[1875]] per l'expedicion [[Àustria-Ongria|austroongresa]] de [[Julius von Payer]] ([[1841]]-[[1915]]) e [[Karl Weyprecht]] ([[1838]]-[[1881]]). Pasmens, foguèt benlèu observada per lo navegaire [[Nils Fredrik Rønnbeck]] ([[1820]]-[[1891]]) dins leis [[ans 1860]]. L'archipèla recebèt lo nom de l'emperaire [[Francés Josèp I d'Àustria]] ([[1848]]-[[1916]]) mai foguèt pas annexat.
 
Durant la premiera partida dau sègle XX, leis illas foguèron revendicadas per [[Norvègia]] e per [[Russia]]. Aquò durèt fins a son annexion definitiva en [[1926]] per l'[[URSS]]. Lei [[URSS|Sovietics]] i fondèron quauquei basas militaras[[militar]]as ò [[meteorologia|meteorologicas]] e l'accès ais illas foguèt reduch per de mesuras administrativas. Durant la [[Guèrra Freja]], foguèt considerada coma una posicion [[estrategia|estrategica]] per defendre lo nòrd de l'[[URSS|Union Sovietica]] e l'espaci entre la Tèrra Francés Josèp, la [[Nòva Zembla]] e [[Siberia]] foguèt utilizat per mai d'un entraïnament militar. Après [[1991]], un santuari naturau i foguèt creat per protegir la fauna e la flòra. Uei, [[Russia]] garda quauquei installacions dins l'archipèla mai lo nombre d'ocupants es feble (17 en [[2013]]).
 
== Liames intèrnes ==