Acoelomata : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cedric31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
Quauquei correccions
Linha 1 :
Los '''acelomats''' son considerats coma los mai primitius dels [[Bilateria|bilaterian]]s.
 
Aqueste grop comportacompòrta un pichon nombre d'[[embrancament]]s caracterisats prrper l'abséncia de [[celòm]] e doncas d'orgànsorgans intèrnes drrivantderivant del [[mesodèrm]]. Los estudis filogenics modèrnes basats sus l'analisi de l'ARN [[ARNr 18S|18S]] an monstratmostrat qu'aqueste caractèr reflètarebat pas lor ancianitatancianetat mas que s'agís de [[celomat]]s [[protostomian]]s que se serianserián simplificats mai tard.
 
La question demorademòra doncas dobèrta de saber se l'evolucion a fach passar los animals directamentdirèctament del tipe [[Radiat|Radiata]] al tipe [[bilaterian]] [[celomat]] sens passar per un estadi acelomat mai simple o ses'aicestes aceistes animalaanimals an existit mas an totalementtotalament disparegut uèi.
 
Dos embrancaments solament son classats dins los aceomats :
* los [[platelmint]]s o ''platòdplatòdes'' o ''versvèrmes plats'' e
* los [[nemercian]]s o ''versvèrmes redonds''.
 
EnDins ço d'aqueles animals, lo sistèma digestiu es fòrtfòrça simple. Al lhòcluòc d'un tub dobèrt a las doásdoas extremitats, Comportacompòrta pas qu'un sol orifici. Mas la majoritat de l'arbsorpcionabsorpcion de noirriduranoiridura se fa a travèrs de la pèl.
 
Aquestes gropes d'animals comportancompòrtan forçafòrça d'espècias [[parasit (medecina)|parasitparasita]]s e son a l'origina de forçafòrça [[malaltiamalautiá]]s, sovent mortalas coma lo [[vèrm solitari]], la [[dova dudel fètge]], la l'[[squistosomiasaesquistosomiasi]], la [[bilarziosisbilarziòsi]] o l'[[oncocercosisoncocercòsi]] ([[cecitat dels rius]]).
 
== VèireVeire tanben ==
* [[celomat]]s
* [[pseudocelomat]]s