Vivaroaupenc : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil |
Cap resum de modificació Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil |
||
Linha 11 :
Sa caracteristica principala es la chaüta de las dentalas intervocalicas latinas simplas : ''chantaa'' (o ''chantaia'') per ''c(h)antada'', ''monea'' per ''moneda'', ''bastia'' (o ''bastiá'') per ''bastida'', ''maür'' per ''madur''.
Lo vivaroaupenc, tocant a las T finalas tonicas representa un estat intermediari entre la situacion dels autres dialèctes occitans e la del [[francés]] (E del [[francoprovençal]]) : non i a convergéncia de fòrma entre d’una part los mots de formacion populara eissits d’un etimon que presenta una T simple intervocalica en sillaba finala (ex. [[latin]] GRATU, PRATU, BONITATE, CIVITATE, FORTUNATU, LAXATU, STATU, MARITU, PARTITU, BATTUTU > ''grat, prat, bontat, ciutat, fortunat, laissat, estat, marit, partit, batut), e d’autra part los mots de formacion populara venguts d’un etimon en TT (o PT), o los mots que provenon d'un manlèu sabent al latin, (CATTU, PLATTU, *RATTU, *PETTITTU, SEPTE, SOLU+ITTU ; status, discretus, spiritus > ''c(h)at, plat, rat, petit, sèt, solet ; ''estat, discret, esperit'') ; quand lo vivaroaupenc presenta, com lo francés, doas serias distintas : 1) /gra/, /pra/, /buntˈa/, /siwt'a/, /furtyn'a/, /lejs'a/, /est'a/, /mar'i/, /part'i/, /bat' y/ ; 2) /ʧat/, /plat/, /rat/, /pet'it/, /sɛt/, /sul'et/ ; /est'at/, /diskr'et/, /esper'it/. ''-tz'' se pronóncia [s] levat per las formas verbalas, dins las qualas s'amudís completament.
La desinéncia verbala de primiera persona i es '''-o''' (coma en francoprovençal, italian, catalan central e nòrd-occidental, castelhan, galego e portugués): ''parlo'' per ''parli'' o ''parle''.▼
Un trach frequent mas non sistematic es lo rotacisme de '''l''' (passatge a '''r'''): ''barma'' per ''balma'' o ''bauma'', ''escòra'' per ''escòla'', ''saraa'' (o ''saraia'') per ''salada''.
Los parlars aupencs (''stricto sensu'') an mantengut la prononciacion de la '''r''' finala dels infinitius (çò qu'es excepcional en occitan modèrne) e la '''m''' finala dels noms prononciada "-mp".
Las combinacions de ''a'' e ''de'' + article que divergisson del lengadocian son:
a + lo : ''au''
a + las : ''a las'' o ''as''
de + lo : ''dau''
de + las : ''de las'' o ''das''
▲La desinéncia verbala de primiera persona i es '''-o''' al present de l'indicatiu (coma en francoprovençal, italian, catalan central e nòrd-occidental, castelhan, galego e portugués): ''parlo'' per ''parli'' o ''parle'', mas tanben a l'imperfait.
== Lexic ==
| |||