Impòst : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 18 :
Dins la màger part deis [[estat]]s [[Edat Mejana|medievaus]], pauc centralizats, la levada deis impòsts dirèctes èra pas sistematica. Per exemple, èra possible a un sobeiran de demandar una ajuda financiera per menar una guèrra. Pasmens, aquò necessitava sovent d'obtenir l'acòrdi dei comunautats regardadas e, dins certanei cas, la respònsa èra negativa<ref>Un exemple famós de respònsa negativa foguèt lo refús deis [[Estats Generaus (França)|Estats Generaus]] de levar d'impòsts per pagar lo recapte dau rèi [[Joan II de França|Joan II]] en [[1356]] durant la [[Guèrra de Cent Ans]].</ref>. Un autre problema recurrent dau periòde èra lo pagament en natura que permetiá pas au [[govèrn]] de desgatjar rapidament de fons. Un objectiu politic deis [[estat]]s en formacion durant l'[[Edat Mejana]] foguèt donc de rendre permanent l'excepcionau e de levar l'impòst sota forma monetària.
 
AqueuDins aquò, aqueu procès entraïnèt d'aumentacions fòrtas de l'imposicion. DinsAnsin, dins mai d'una region, aquò aguèt per consequéncias de revòutas. En causa de la feblessa deis estats medievaus, aqueleis insureccions podián èsser d'eveniments grèus coma o mostrèt l'afondrament de la [[Dinastia Tang]] au començament dau sègle X.
 
=== Vèrs l'impòst modèrne ===