Joe Biden : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 4 :
Abalit a Scranton, en [[Pennsilvània]], e dins lo comtat de New Castle, en [[Delaware]], Biden estudièt a l'Universitat de Delaware abans d'obténer son diplòma en dreit de l'Universitat de Syracuse en 1968. Foguèt elegit conselhèr del comtat de New Castle en 1970 e venguèt lo sesen pus jove senator de l'Istòria americana quora foguèt elegit al Senat de Delaware en 1972, a l'atge de 29 ans. Biden foguèt longtemps sòci de la comission de las relacions estrangièras del Senat, e fin finala son president. S'opausèt a la [[Guèrra de Kuwait (1990-1991)|guèrra del Golf]] en 1991, mas sostenguèt l'expansion de l'aliança de l'OTAN en Euròpa de l'Ést e son intervencion dins las guèrras iogoslavas de las annadas 1990. Sostenguèt la resolucion autorisant la guèrra en Irak en 2002, mas s'opausèt al mandadís de tropas americanas en 2007. Foguèt tanben president del Comitat judiciari del Senat de 1987 a 1995, encargat de la politica en matièra de [[dròga]], de la prevencion del crime e de las libertats civilas; Dirigiguèt los esfòrces per adoptar la lei sul contraròtle de la criminalitat violenta e l'aplicacion de la lei sus la violéncia contra las femnas, e supervisèt sièis audiéncias de confirmacion de la Cor suprèma dels Estats Units, i comprés las audiéncias contenciosas de Robert Bork e Clarence Thomas. Se presentèt sens succès a l'investitura democrata a la presidéncia en 1988 e tornarmai en 2008.
 
Biden foguèt reelegit al Senat sièis còps, e èra lo quatren senator pus ancian quora demissionèt per servir de vicepresident de [[Barack Obama]] après avers'èsser remportatganhada l'eleccion presidenciala de 2008; Obama e Biden foguèron tornarmai elegits en 2012. Coma vicepresident, Biden supervisatsupervisèt las despensas d'infrastructura en 2009 per contrar la Granda Recession. Sas negociacions amb los republicans del Congrès contribuïguèron a l'adopcion de leis, especialament la lei de 2010 sus l'alèugiament fiscal, que resolguèt una impassa fiscala; la lei sul contraròtle budgetari de 2011, que resolguèt una crisi del plafon del deute; e l'American Taxpayer Relief Act de 2012, que s'atacava a l'iminenta crisi budgetària. Dirigiguèt tanben los esfòrces per tal de far passar lo tractat novèl START entre los Estats Units e Russia, sostenguèt l'intervencion militara en Libia e ajudèt a formular la politica americana respècte d'Irak per la retirada de las tropas americanas en 2011. Après la fusilhada de l'escòla elementària Sandy Hook, dirigiguèt lo Gun Violence Task Obliger. En genièr de 2017, Obama li decernèt la Medalha presidenciala de la libertat amb distinccion.
 
En abril de 2019, Biden anoncièt sa candidatura a l'eleccion presidenciala de 2020 e atenguèt lo nombre de delegats necessari per obténer l'investitura democrata en junh de 2020. Lo 11 d'agost, anoncièt loque la senatorsenatora [[Kamala Harris]], de [[Califòrnia]], comaèra sonsa candidatcandidata a la vicepresidéncia. Biden remportètse ganhèt l'eleccion presidenciala de 2020 del [[3 de novembre]] contrecontra lo president Trump. Ainsi,Es lo segond vicepresident non-sortant a venir president elegit dels Estats Units, eaprès lo primièr dempuèi [[Richard Nixon]] en [[1968]].
 
{{Debuta dinastia|carta=usa}}
{{Inserir dinastia|carta=usa
|abans= [[Donald Trump]] | aprèp = | nom=[[Fichièr:Seal Of The President Of The United States Of America.svg|50px]]<br />[[Lista dels presidents dels Estats Units d'America|President dels Estats Units]]<br />2021-2025}}
{{Fin dinastia}}
{{O|Biden}}
{{nais|1942}}