Ans 1920 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 29 :
<br/>
'''1923''' : en [[Japon]], violent [[tèrratrem]] dins la region de [[Tòquio]] e de [[Yokohama]] (aperaquí {{formatnum:15000}} mòrts.
<br/>
'''1924''' : en [[URSS]], mòrt de [[Lenin]], Fòrça malaut dempuei [[1921]], foguèt pas dirèctament remplaçat e lei caps principaus de la Revolucion luchèron entre elei per sa succession. Ansin, se formèt rapidament una coalicion gropant [[Iòssif Stàlin|Estalin]], [[Grigori Zinoviev|Zinoviev]] e [[Lev Kamenev|Kamenev]] e dirigida còntra [[Trotski]]. En parallèl, de purgas aguèron luòc dins lo partit per eliminar lei sòcis passius, oportunistas ò corromputs. Pasmens, aquò entraïna una reduccion importanta deis efectius que passèron de {{formatnum:750000}} militants en 1921 a {{formatnum:412000}} tres ans pus tard. Ansin, sota la direccion d'[[Iòssif Stàlin|Estalin]], una campanha novèla de recrutament acomencèt permetent de restaurar rapidament leis efectius. Fòrça favorables a Stalin, lei militants novèus anavan tenir un ròtle important dins la lucha de succession.
<br/>
'''1924''' : totjorn en [[URSS]], adopcion d'una constitucion lo 31 de genier. Cada republica èra teoricament autonòma mai laissèt en fach la màger part dei decisions politicas importantas (defensa, diplomacia, moneda, finanças...) a l'autoritat centrala. Aquela darriera èra formada dau Congrès dei Soviets de l'Union cargat d'elegir lo comitat centrau executiu. Pasmens, la reünion d'aqueleis institucions èra rara e lo poder vertadier èra fisat a un ''Praesidium'', a ''Sovnarkom'' e a la direccion dau Partit.
 
== Cultura ==
Linha 52 ⟶ 56:
<br/>
'''1923''' : desvolopament per lo mètge [[Danemarc|danés]] [[Thorvald Madsen]] d'un [[vaccinacion|vaccin]] còntra la [[cacalucha]].
<br/>
 
'''1924''' : sostenença de tèsi de [[Louis de Broglie]] ([[1892]]-[[1987]]) onte foguèt prepausat per lo premier còp d'associar una onda a cada particula (teoria confiermada per l'[[experiéncia de Davisson-Germer]] en [[1927]]) marcant la fondacion de la mecanica [[ondulatòria]] a l'origina dau formalisme modèrne de la [[mecanica quantica]]. De Broglie obtenguèt lo [[Prèmi Nobel de Fisica]] [[1929]] per aquelei trabalhs.
<br/>
'''1924''' : lo [[veterinari]] [[França|francés]] [[Pierre Descombey]] capitèt de fabricar lo premier [[vaccinacion|vaccin]] eficaç còntra lo [[tetanòs]]. Pasmens, destinats ais animaus, necessitèt encara de recèrcas suplementàrias per l'adaptar a l'èsser uman (→ [[1926]]).
 
== Decès ==
Linha 79 ⟶ 86:
* [[Alphonse Laveran]], mètge [[França|francés]].
* [[Henrietta Leavitt]], astronoma estatsunidenca.
* [[Lenin]], revolucionari rus e president dau Conseu dei Comissaris dau Pòble d'URSS.
* [[Gabriel Lippmann]], fisician francés.
* [[Norman Lockyer]], astronòm [[Anglatèrra|anglés]].