Ans 1850 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 39 :
<br/>
'''1857''' : simbòl de son cambiament totau de [[diplomacia|politica estrangiera]], [[Japon]] recebèt son premier naviri d'eliça bastit per lei [[Païses Basses|Neerlandés]].
<br/>
'''1858''' : en [[Mexic]], insureccion dei conservadors entraïnada per la politica anticlericala dau govèrn. Leis insurgents capitèron de conquistar la [[capitala]] e lo centre dau país. Lo [[govèrn]] legau — liberau — se retirèt a [[Veracruz]].
<br/>
'''1858''' : fin de la premiera fasa de la [[Segonda Guèrra de l'òpi]] ambé la signatura dau [[tractat de Tianjin]] entre [[Republica Populara de China|China]], lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], [[França]], [[Russia]] e leis [[Estats Units d'America]]. Marquèt una dubertura suplementària de China au comèrci internacionau. Pasmens, lo govèrn imperiau refusèt d'o ratificar e la guèrra contunièt.
<br/>
'''1858''' : en [[Japon]], aparicion d'una epidemia de [[colerà]] que tuèt de centenaus de miliers d'abitants. En parallèl, de negociacions ambé leis [[USA|Estatsunidencs]] permetèron la signatura dau [[Tractat Harris|Tractat d'Amistat e de Comèrci]]. Èra un [[tractat inegau]] que durbiguèt cinc [[pòrt]]s ais estrangiers e li donavan divèrsei privilègis coma un estatut d'[[extraterritorialitat]]. Après la desfacha [[Republica Populara de China|chinesa]] a l'eissida de la [[Segonda Guèrra de l'òpi]], [[Japon]] signèt tanben rapidement de tractats similars ambé lei poissanças [[Euròpa|europèas]] e lei [[Païses Basses|País Bas]] per defugir una guèrra. Au sen de la societat japonesa, dos camps se formèron e s'opausèron entre lei partisans de la dubertura e seis adversaris.
<br/>
'''1859''' : perseguida de la guèrra civila entre conservadors e liberaus. Retirat en [[Veracruz]], lo govèrn liberau de [[Benito Juárez]] decidèt de nacionalizar lei bens de la [[Glèisa Catolica Romana|Glèisa]]. Aquò agravèt lo conflicte e foguèt una causa de l'invasion [[França|francesa]] de [[1862]]-[[1863]].
<br/>
'''1859''' : publicacion de la ''[[Critica de l'economia politica]]'' dau [[filosofia|filosòf]] [[Alemanha|alemand]] [[Karl Marx]] ([[1818]]-[[1883]]). Sustot dirigit còntra la pensada de [[Pierre-Joseph Proudhon|Proudhon]] ([[1809]]-[[1865]]), aquel obratge li permetèt de definir lei concèptes de valor d'usatge e de valor de cambi d'un ben. I presentèt pereu lo caractèr sociau, istoric e non naturau de la produccion [[capitalisme|capitalista]].
 
== Cultura ==
Linha 59 ⟶ 69:
<br/>
'''1855''' : depaus d'un brevet per lo [[procès Bessemer]] (→ [[1864]] e [[1877]]). Permetiá l'afinatge de la [[fonda]] bruta e de fabricar un [[acièr|acier]] pauc costós. Perfeccionat mai d'un còp, revolucionèt la [[siderurgia]], permetèt d'aumentar la produccion d'[[acièr|acier]] e entraïnèt l'aparicion de la siderurgia industriala. Son principi èra d'utilizar un flux d'èr per eliminar leis impuretats contengudas dins la fonda. Tecnologicament passat a partir dau començament dau sègle XX, demorèt utilizat fins ais [[ans 1960]].
<br/>
'''1858''' : publicacion dau matematician [[Reialme Unit|britanic]] [[Arthur Cayley]] ([[1821]]-[[1895]]) qu'utilizèt per lo premier còp de [[matriça]]s.
 
== Decès ==
Linha 68 ⟶ 80:
* [[Frederick Catherwood]], dessenhaire [[Anglatèrra|anglés]].
* [[Louis Daguerre]], inventor [[França|francés]].
* [[Anton Diabelli]], compositor [[Àustria|austrian]].
* [[German Encòntra]], escrivan [[Occitània|occitan]].
* [[Almeida Garret]], escrivan [[Portugal|portugués]].
* [[Louis Joseph Gay-Lussac]], [[quimia|quimista]] e [[fisica|fisician]] [[França|francés]].
* [[Alexander von Humboldt]], [[Naturalisme|naturalista]] [[Alemanha|alemand]].
* [[Kamehameha III]], rèi d'[[Hawaii]].
* [[Georg Simon Ohm]], [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]].
Linha 77 ⟶ 91:
* [[Maria II de Portugal|Maria II]], rèina de [[Portugal|Portugau]].
* [[Matthew Perry]], [[comodòr]] [[USA|estatsunidenc]].
* [[Thomas de Quincey]], escrivan [[Anglatèrra|anglés]].
* [[Frederick John Robinson]], Premier Ministre dau [[Reiaume Unit]].
* [[Augustin François César Prouvençal de Saint-Hilaire|Augustin de Saint-Hilaire]], [[Naturalisme|naturalista]] e explorator [[França|francés]].
* [[John Lloyd Stephens]], explorator [[USA|estatsunidenc]].
* [[Zachary Taylor]], president [[USA|estatsunidenc]].
* [[Louis Jacques Thénard]], quimista [[França|francés]].
* [[Alexis de Tocqueville]], [[istòria|istorian]] [[França|francés]].
* [[Tokugawa Ieyoshi]], [[shogun]] de [[Japon]].
</div>