Ans 1850 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 18 :
[[Fichièr:James Robertson (British - Sailor's Battery - Google Art Project.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] d'una posicion d'[[artilhariá]] britanica durant la [[Guèrra de Crimèa]].]]
{{veire|Guèrra de Crimèa}}
'''1853-1856''' : [[guèrra de Crimèa]] entre [[Russia]] e una aliança gropant l'[[Empèri Otoman]], [[França]] e lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]]. Entraïnada per lei menaçadas russas en direccion de l'[[Empèri Otoman]], s'acabèt per una victòria aliada que permetèt d'empedir tota expansion russa vèrs lo sud. Pasmens, leis Otomans deguèron acceptar de laissar una autonòmia larga ai principats de [[Valaquia]] e de [[Moldàvia (region)|Moldàvia]].
<br/>
'''1854''' : en [[Etiopia]], raprochament de [[Tewodros II|Kassa Hailu]] amb l'[[abuna]] [[Selama]] que l'ajudèt per reglar la crisi teologica que tocava la [[Glèisa Ortodòxa Etiopiana|Glèisa Etiopiana]] dempuei de decennis. La doctrina ''sost lidet'' foguèt condamnada e la teoria ''tewahedo'' foguèt oficialament adoptada per la totalitat de la Glèisa. Aquò permetèt a Kassa de ganhar lo sostèn de l'abuna dins sei projèctes de coronament.
Linha 29 :
<br/>
'''1855''' : començament de la [[Segonda Guèrra de l'òpi]] entre una aliança francobritanica e [[Republica Populara de China|China]]. Aquò permetèt ai Taiping de subreviure maugrat plusors desfachas còntra lei tropas imperialas.
<br/>
'''1855''' : après l'umiliacion de [[1854]], [[Japon]] adoptèt una politica de modernizacion. De comandas foguèron passadas per construrre de [[naviri]]s de guèrra modèrnes e una escòla militara organizada segon lo modèl occidentau. Japon recebèt ansin son premier naviri de vapor dins lo corrent de l'annada, lo ''[[Kanko Maru]]'', e o destinèt a l'entraïnament de sa futura marina. L'estudi dei [[sciéncia]]s occidentalas (''[[Rangaku]]''), qu'èra limitat, foguèt d'ara endavant fòrça encoratjat.
 
== Cultura ==
Linha 43 ⟶ 45:
<br/>
'''1854''' : publicacion deis observacions dau mètge [[Escòcia|escocés]] [[James Young Simpson]] ([[1811]]-[[1870]]) regardant lo [[tetanòs]]. Per lo premier còp, establiguèron un liame entre la [[malautiá]] e una plaga (→ [[1884]]).
<br/>
'''1855''' : publicacion de l'obratge de l'engenhaire [[USA|estatsunidenc]] [[James Bichens Francis]] ([[1815]]-[[1892]]) sus lei [[turbina]]s [[Benoît Fourneyron|Fourneyron]]. La turbina Francis èra un melhorament important (rendement pus important, talha pus febla) e se generalizèt pauc a pauc ais Estats Units (annadas 1870) e en [[Euròpa]] (annadas 1900).
<br/>
'''1855''' : publicacion de la [[lèi de Fick]] permetent de liar flux e [[gradient]] de concentracion d'una espècia quimica diluïda per lo [[Fisiologia|fisiologista]] [[Alemanha|alemand]] [[Adolf Fick]] ([[1829]]-[[1901]]).
<br/>
'''1855''' : depaus d'un brevet per lo [[procès Bessemer]] (→ [[1864]] e [[1877]]). Permetiá l'afinatge de la [[fonda]] bruta e de fabricar un [[acièr|acier]] pauc costós. Perfeccionat mai d'un còp, revolucionèt la [[siderurgia]], permetèt d'aumentar la produccion d'[[acièr|acier]] e entraïnèt l'aparicion de la siderurgia industriala. Son principi èra d'utilizar un flux d'èr per eliminar leis impuretats contengudas dins la fonda. Tecnologicament passat a partir dau començament dau sègle XX, demorèt utilizat fins ais [[ans 1960]].
 
== Decès ==