Ans 1840 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 20 :
<br/>
'''1844''' : en [[Japon]], [[incendi]] dau [[castèu d'Edo]] qu'entraïnèt la destruccion quasi totala dau palais. Lo govèrn foguèt trasferit dins lo palais de Nishinomaru. Aquò afebliguèt mai lo prestigi dau shogun [[Tokugawa Ieyoshi]] que deviá ja faciar lo maucontentament dei [[daimio]]s dau relarg de sa [[capitala]] (→ [[1843]]).
<br/>
'''1845''' : adopcion d'una [[constitucion]] en [[Espanha]].
<br/>
'''1845''' : irritadas per la politica anticrestiana de la rèina [[Ranavalona Ièra|Ranavalona I{{èra}}]], [[França]] e lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] organizèron d'incursions navalas comunas còntra lo [[litorau]] de l'illa. Un impòst excepcionau foguèt levat sus lei marchands europèus per reparar lei degalhs dau bombardament de [[Manerinerina]] e lo comèrci amb [[Euròpa]] foguèt reduch durant uech annadas. Pasmens, lei campanhas anticrestianas foguèron d'ara endavant orientadas vèrs lei convertits e non vèrs leis Europèus.
<br/>
'''1845''' : integracion de dos estats suplementaris au sen de l'Union amb l'intrada de [[Florida]] (3 de març) e de [[Tèxas]] (29 de decembre). Aquela segonda integracion entraïnèt la [[Guèrra Americanomexicana]] car [[Mexic]] revendicava lo territòri de [[Tèxas]].
<br/>
'''1845''' : començament de l'imigracion massiva d'Irlandés que quitèron son illa tocada per la famina de la tartifla e dei persecucions religiosas còntra lei [[Catolicisme|catolics]]. Fins a [[1854]], au mens {{formatnum:750000}} anavan venir s'installar sus lo territòri estatsunidenc<ref>'''[[francés|(fr)]]''' André Kaspi, ''Les Américains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945'', Seuil, 1986, p. 134</ref>. Totjorn pertocant l'evolucion de la societat estatsunidenca, la jornalista e [[feminisme|femenista]] [[Margaret Fuller]] ([[1810]]-[[1850]]) publiquèt son obratge principau (''Woman in the Nineteenth Century'') que revendicava l'independéncia dei fremas. Premier libre feminista que conoguèt un succès certan, favorizèt l'emergéncia dau femenisme estatsunidenc a la fin deis annadas 1840. Aquela lucha foguèt rapidament sostenguda per de figuras importantas dau movement abolicionista<ref>'''[[francés|(fr)]]''' André Kaspi, ''Les Américains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945'', Seuil, 1986, p. 154</ref>.
 
== Cultura ==
Linha 47 ⟶ 55:
<br/>
'''1844''' : premiera definicion de la nocion d'espaci vectoriau formulada per lo matematician [[Alemanha|alemand]] [[Hermann Grassmann]] ([[1809]]-[[1877]]) dins ''Die lineale Ausdehnungslehre, ein neuer Zweig der Mathematik'' (en [[occitan]] ''L'Ensenhament de l'extension lineara, una branca novèla dei matematicas'')<ref>Grassmann aviá ja escrich divèrseis elements fondamentaus regardant leis espacis vectoriaus dins lo corrent de seis estudis. Pasmens, son professor mau legiguèt son trabalh e ne'n manquèt l'importància.</ref>. Pasmens, fins ais annadas 1860, l'importància d'aquel estudi demorèt ignorada.
<br/>
'''1845''' : acabament d'una tiera d'experiéncias e d'estudis menats dempuei [[1840]] per [[James Prescott Joule]] ([[1818]]-[[1889]]). Marquèt una etapa importanta dins la formacion de la [[termodinamica]] car permetèt de confirmar lo principi d'equivaléncia entre trabalh e calor descubèrt en [[1824]] per [[Sadi Carnot (fisician)|Sadi Carnot]].
 
== Decès ==