Ans 1820 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 35 :
'''1827''' : après la violenta reconquista [[Empèri Otoman|otomana]] d'[[Atenas]], lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], [[França]] e [[Russia]] prepausèron una mediacion per reglar lo conflicte grèc. Puei, après un refús de part de [[Constantinòble]], realizèron una demonstracion de fòrça amb la destruccion de la flòta turca estacionada a [[Batalha de Navarin|Navarin]] (60 naviris turcs destruchs, {{formatnum:6000}} marins tuats) (→ [[1828]]).
<br/>
'''1828-1829''' : implicacion dirècta de [[França]] e de [[Russia]] dins la [[Guèrra d'Independéncia de Grècia]]. En particular, [[Russia]] ataquèt en [[Bulgaria]] ont una guèrra majora comencèt. Batuts, leis Otomans deguèron negociar e cedir ai Rus divèrsei territòris en [[Caucàs]]. En [[Grècia]], de negociacions comencèron tanben per organizar l'independéncia dau país (→ [[1832]]).
<br/>
'''1828''' : en [[Madagascar]], [[mòrt]] dau rèi [[Radama Ièr|Radama I{{èr}}]] que foguèt remplaçat per sa frema [[Ranavalona Ièra|Ranavalona I{{èra}}]]. Au contrari de son marit, adoptèt una politica conservatritz que son aisse principau èra lo mantenement de la societat e de la religion tradicionalas.
<br/>
'''1829''' : darriera temptativa [[Espanha|espanhòla]] de reconquistar [[Mexic]] amb un desbarcament dins la region de [[Tampico]]. Pasmens, l'expedicion foguèt batuda per lei fòrças dau [[generau]] [[Antonio López de Santa Anna|Santa Anna]]. Aqueu darrier poguèt organizar un còp d'Estat e prendre lo poder.
<br/>
'''1829''' : en [[Japon]], [[incendi]] d'[[Tòquio|Edo]] ({{formatnum:2800}} mòrts, {{formatnum:370000}} bastiments destruchs).
 
== Cultura ==
Linha 71 ⟶ 75:
<br/>
'''1828''' : per melhorar la produccion deis auts fornèus, depaus per l'[[Escòcia|Escocés]] [[James Beaumont Neilson]] ([[1792]]-[[1865]]) d'un brevet depintant un procès de caufatge de l'èr utilizat dins l'installacion. Eissit d'una idèa apareguda mai d'un còp dempuei [[1799]], demostrèt rapidament son interès e entraïnèt divèrseis estudis sus lei gas observats dins un aut fornèu.
<br/>
'''1829''' : ja autor de l'invencion d'una maquina e dau premier radiator permetent de refrejar un motor en [[1823]], l'[[engenhariá|engenhaire]] [[Reialme Unit|britanic]] [[Samuel Brown]] menèt dins lo corrent de l'annada una tiera d'experiéncias sus la propulsion amb un motor de combustion intèrna.
 
== Decès ==