Isaac Newton : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 32 :
En [[optica]], desvolopèt una teoria de la color basada sus l'observacion, qu'un [[Prisma (optica)|prisma]] descompausa la lutz blanca en un [[Lutz visibla|espèctre visible]]. Tanben inventèt lo telescòpi de reflexion compausat d'un miralh primari concau que recebèt lo nom de [[telescòpi de Newton]].
 
En mecanica, establiguèt [[Leis de Newton|las tres leis universalas del movement]] que constituisson de principis a la basa de la granda teoria que pertòca lo movement dels còscòsses, teoria nomenada uèi [[mecanica classica]].
 
Es tanben conegut per la generalizacion del [[Formula del binòmi de Newton|teorèma del binòmi]] e l'invencion dita del [[metòde de Newton]] permetent de trobar d'aproximacions d'un zèro (o racina) d'una [[fonccion reala d'una variabla reala]].
 
Newton mostrèt que los movements dels objèctes sus [[Tèrra]] e dels [[Objèctes celestials|còscòsses celestials]] son governats per las meteissas [[Lei naturala|leis naturalas ]]; en se basant sus las [[leis de Kepler]] sul movement de las [[planeta]]s<ref>[https://books.google.fr/books?id=lOUz0PGbdfMC&printsec=frontcover#PPA50,M1 ''Lei de la gravitacion universala''] - Newton, [[Leonhard Euler|Euler]] e [[Pierre-Simon de Laplace|Laplace]]. De Prosper Schroeder, {{p.|50-51}}.</ref>, devolopèt la [[Lei de la gravitacion universala]].
 
Son obratge ''[[Philosophiae naturalis principia mathematica|Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica]]'', publica en [[1687]], es considerat coma una òbra màger dins l'[[istòria de las sciéncias]]. Es dins aqueste que descrit la lei universala de la gravitacion, formula las tres leis universalas del movement e geta las basas de la mecanica classica. Faguèt tanben de recercas dins los domenis de la [[teologia]] e de l'[[alquimia]].