Venècia : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 32 :
La ciutat s'espandís long de la còsta adriatica en tenent 117 [[isla]]s dins una lòna qu'es situada entre los [[Dèlta fluvial|dèltas]] de [[Pò]] al sud e de [[Piave]] al nòrd. Las islas se religan per mai de 400 ponts.
Fondada pauc après 528 per de refugiats fugissent l'invasion lombarda, foguèt la capitala de la [[Republica de Venècia]] pendent onze sègles, de 697-1797. Durant l'[[Edat Mejana]] e la [[Renaissença]], la vila foguèt una granda poissença maritima, a l'origina de la [[Quatrena Crosada]] e victoriosa durant la [[batalha de Lepant]] en 1571 contra l'[[Empèri Otoman]]. Gràcia a sos ligams amb Asia e lo Pròche Orient, que lo mercant e explorator [[Marco Polo]] foguèt l'iniciator, venguèt tanben una de las principalas plaças comercialas d'[[Euròpa]], especialament de la seda, de las cerealas e de las espècias. Enfin, foguèt un centre cultural major, del sègle XIIIen a la fin del sègle XVIIen, dont los pintors de l’Escòla veneciana (que
Son nom ven del pòble qu'abitava la region abans lo sègle Xen, los venèts. Nomenada ''Venetiae'' en latin, es de còps que ia escaissada la « Ciuta dels Dòges », la « Serenissima », la « Reina d'Adriatica», la « Ciutat de las Aigas », la « Ciutat de las Masquetas », la « Ciutat dels Ponts » o encara la « Ciutat flotanta ». La vila es uèi famosa per sos [[canal]]s — especialament lo Grand Canal — e sas gondolas, sas nombrosas glèisas, la plaça de Sant Marc, lo palais dels Doges, lo Pont dels Sopirs, sa Biennala e son carnaval.
|