Venècia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 32 :
La ciutat s'espandís long de la còsta adriatica en tenent 117 [[isla]]s dins una lòna qu'es situada entre los [[Dèlta fluvial|dèltas]] de [[Pò]] al sud e de [[Piave]] al nòrd. Las islas se religan per mai de 400 ponts.
 
Fondada pauc après 528 per de refugiats fugissent l'invasion lombarda, foguèt la capitala de la [[Republica de Venècia]] pendent onze sègles, de 697-1797. Durant l'[[Edat Mejana]] e la [[Renaissença]], la vila foguèt una granda poissença maritima, a l'origina de la [[Quatrena Crosada]] e victoriosa durant la [[batalha de Lepant]] en 1571 contra l'[[Empèri Otoman]]. Gràcia a sos ligams amb Asia e lo Pròche Orient, que lo mercant e explorator [[Marco Polo]] foguèt l'iniciator, venguèt tanben una de las principalas plaças comercialas d'[[Euròpa]], especialament de la seda, de las cerealas e de las espècias. Enfin, foguèt un centre cultural major, del sègle XIIIen a la fin del sègle XVIIen, dont los pintors de l’Escòla veneciana (que Titien[[Tician]], Veronese e lo Tintoret), Carlo Goldoni e [[Antonio Vivaldi]] son los principala representants.
 
Son nom ven del pòble qu'abitava la region abans lo sègle Xen, los venèts. Nomenada ''Venetiae'' en latin, es de còps que ia escaissada la « Ciuta dels Dòges », la « Serenissima », la « Reina d'Adriatica», la « Ciutat de las Aigas », la « Ciutat de las Masquetas », la « Ciutat dels Ponts » o encara la « Ciutat flotanta ». La vila es uèi famosa per sos [[canal]]s — especialament lo Grand Canal — e sas gondolas, sas nombrosas glèisas, la plaça de Sant Marc, lo palais dels Doges, lo Pont dels Sopirs, sa Biennala e son carnaval.