Mina (jaç) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Linha 7 :
A partir de sègle XIX, lo progrès tecnic e dins la [[geologia]] permetèron d'expleitar mai aviadament de jaces de sempre mai prigonds, e tanben sota la mar dempuèi una plata forma de [[foratge]], causant de damatges [[Environament|environamentals]], social e sanitaris dirècte e indirèctes. L'extraccion minièra es responsabla d'un grand nombre de mòrts, dins las galariás, o per la [[silicòsi]], l'[[asbestòsi]] o de [[Càncer|càncers]] provocats per [[radioactivitat]]. Los degalhs e poscas son a vegada a l'origina de pollucions de tria diferadas dins l'espaci o lo temps (amb de metals pesucs per exemple). De minas provoquèron un fenomèn d'acidificacion del mitan. De minas abandonadas son tanben a l'origina d'aclapament del sol superficial. Des seïsmes induchs pòdon èsser provocats per las grandas minas.
 
En [[Occitània]] i a agut fòrça minas coma dins lo [[Massís Central|Massís central]], en [[Provença]], en lengadòcLengadòc (exemple : [[Carmauç]]) e tanben endacòm mai en França coma a [[Sant Estève]], pels jaces de carbon dins lo [[Nòrd-Pas de Calais]] (mai grand ret de galeriás sosterreensosterranhas del mond), en [[Lorena (region)|Lorena]] (ont i aviá tanben de jaces de minièra de fèrre), La [[Russia]] ten tanben fòrça jaces de carbon (exemples : Donbass e [[Siberia]]). Lo [[Reialme Unit]] possedís d'importants jaces de carbon al nòrd (Lowlands en [[Escòcia]]), en [[País de Galas]], près de [[Manchester]], dins lo centre (Midlands) e lo [[Yorkshire]].
[[Fichièr:Skidoo_01.jpg|vinheta|Anciana mina d'aur de Skidoo, dins la [[Val de la Mòrt]] en [[Califòrnia]].]]