Ciceron : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 31 :
Ciceron es conegut coma un dels esperits pus versadís de la Roma antica. Foguèt el que presentèt als romans las escòlas de la [[filosofia]] grèga e desvolopèt un vocabulari filosofic en [[latin]], se distinguissent coma un [[lingüista]], [[traductor]], e [[filosòf]]. Un orador remirable e un avocat de primièra, Ciceron pensava probablament que sa carrièra politica èra sa realizacion majora. Uèi, es apreciat dempuèi per son umanisme e sos trabalhs filosofics e politics. Sa correspondéncia abondanta, subretot adreiçada al seu amic [[Titus Pomponius Atticus]], aguèt fòrça influéncia, e foguèt a l'origina de l'art epistolar rafinat dins la cultura Europèa. [[Cornelius Nepos]], lo biograf de Titus Pomponius Atticus al sègle I ab.C., comentèt que las letras de Ciceron contenián tant de riquesa e de detalhs "sus las inclinasons dels òmes importants, las flaquesas dels generals, e las revolucions dins lo govèrn"<ref>Cornelius Nepos, ''[http://www.tertullian.org/fathers/nepos.htm#Atticus Atticus]'' 16, trans. John Selby Watson</ref> qu'assabentavan son lector subre l'istòria del periòde.
 
Pendent la segonda mitat bassacada del sègle I ab.C., marcada per las guèrras civilas e per la dictatura de [[Juli Cesar]], Ciceron sostenguèt un retorn al govèrn republican tradicional. Pasmens, sa carrièra coma òme d'Estat foguèt marcada per d'inconsisténcias e una tendéncia a cambiar de posicion en responsa a las mudanças del clima politic. Son indecision se pòt atribuir a sa personalitat sensibla e impressionabla: tenhiáteniá un aclinament a reagir d'un biais exagerat quand i aviá de mudanças politicas e privadas. "Pro que poda aumentar la seuna prosperitat amb mai d'autocontraròtle e la seuna adversitat amb mai d'afirmacion!" escriguèt [[Caio Asinio Polio]], un òme d'Estat e istorian roman son contemporanèu<ref>Haskell, H.J.:"This was Cicero" (1964) p.296 </ref><ref> Castren and Pietilä-Castren: "Antiikin käsikirja" /"Handbook of antiquity" (2000) p. 237</ref>.
 
== La vida ==