Roma antica : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 617 :
[[Fichièr:Meister von San Vitale in Ravenna 004.jpg|left|thumb|upright=0.5|[[Justinian]].]]
 
Justinian ([[527]]-[[565]]) es lo darrièr emperaire roman. Estimant que tot territòri qu'aviáèra estat roman o demòra inalieniablament<ref name="DKM18"/>, Consacra una granda partida de son règne a tornar prene als Barbars las tèrras de la romanitat e fa de l'Occident son objectiu primièr. Conquerís Africa suls Vandals en qualques meses. Utiliza l'aflaquiment d'Itàlia après la mòrt de [[Teodoric lo Grand|Teodoric]] per intervenir dins la peninsula en [[535]]. La conquista es mai dificila que s'esperava e es definitiva sonqu'al tèrme d'una guèrra devastatritz entre [[552]] e [[554]]. En [[554]], los Bizantins fan la conquista d'una partida de l'[[Reialme visigòt de Tolosa|Espanha visigòta]] fins a [[Còrdoa]]. De mai, las conquistas de Justinian son fòrça costosas. Negligís la menaça persana qu'escarta un temps pel pagament d'un tribut e aquela dels Eslaus qu'apareisson al nòrd de l'Empèri d'Orient. Sacrifica atal l'avenir de regions vitalas per l'Empèri d'Orient o bizantin per contunhar lo sòmi d'un empèri universal. Tanplan capita a reconciliar los tenents de l'ortodoxia romana e los monofisitas.
 
Aquela reconquista agota Roma e l'Itàlia e gaire pas durabla. En [[568]], solas las regions de [[Ravena]] e de [[Roma]] son encara dins las mans dels Bizantins. Lo rèste d'Itàlia ven lombard. Jol règne d'[[Heraclius]] ([[610]]-[[641]]) l'Empèri d'Orient pren un caractèr grèc ineluctable. Lo títol de ''[[Basileus]]'' remplaça aquel d'[[August (títol)|August]], las províncias venon de ''tèmas''. Es tanben l'epòca de las primièras conquistas aràbias. [[Siria (província romana)|Siria]], [[Jerusalèm]], [[Egipte]], [[Mesopotamia]] son definitivament perdudas après sièis sègles de romanitat. Lo mond bizantin remplaça definitivament lo mond roman oriental.