Sègle de las Luses : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 52 :
Aquela oposicion engendrèt lentament l'aparicion de corrents borgés que s'opausèron au mantenement de la societat [[feudalisme|feudala]]. Aquela contestacion de l'òrdre establit prenguèt sovent la forma de movements intellectuaus perpensant a de formas novèlas d'organizacion sociala. En particular, en [[França]], l'[[absolutisme]] reiau favorizèt l'emergéncia de [[filosofia|filosòfs]] qu'estudièron fòrça lei modèls prepausats per lei país vesins, especialament [[Anglatèrra]]. Fòrça nombrós, venguèron la fònt d'un important trabalh de reflexion que foguèt la basa dei Lutz.
== Idèas e figuras principalas ==
La produccion intellectuala dau sègle dei Lutz es fòrça importanta. Pasmens, en despiech d'aquela diversitat, existís de tèmas comuns ai diferents [[Filosofia|filosòfs]] dau movement. Lo principau es lo refús dei [[dògma]]s e dei veritats reveladas per explicar lei fenomèns observats. Lei [[Filosofia|filosòfs]] dei Lutz cerquèron la veritat au nivèu deis elements observables e distinguir de camps diferents de la societat ([[politica|politic]], domestic, [[religion|religiós]]... etc) dirigits per de [[lei|lèis]] pròprias. Lo movement dei Lutz es donc caracterizat per doas nocions fondamentalas que son l'[[empirisme]] e l'[[umanisme]].
===
==== L'empirisme ====
{{veire|Empirisme}}
Linha 64 ⟶ 66:
L'[[experiéncia]] tèn una plaça majora au sen de la teoria de la [[conoissença]] dau sègle XVIII. Per aquò, procediguèt per observacion, per analisi e per comparason. L'objectiu èra de verificar d'[[ipotèsi]]s per la confrontacion amb la realitat e la possibiltat de reprodurre un fenomèn experimentau. Aqueu [[metòde scientific|metòde]] foguèt estendut sensa limitacion a totei leis domenis [[sciéncia|scientificas]] de l'epòca. Venguèt donc la fònt de la màger part dei descubèrtas realizadas coma, per exemple, l'invencion dei premierei classificacions e dei premierei teorias amirant una explicacion globala de certanei fenomèns (classificacions d'espèças animalas...). Una consequéncia foguèt l'aparicion d'objèctes d'estudis inedits ([[etnografia]], [[politica]], [[geologia]]...) qu'aumentèron lo camp dei reflexions dei [[filosofia|filosòfs]], permetèron d'ocupar d'espacis intellectuaus novèus e sostenguèron l'emergéncia de l'esperit critic e de la reflexion [[politica]].
==== L'umanisme ====
{{veire|Umanisme}}
Linha 71 ⟶ 73:
Amb l'[[empirisme]], l'[[umanisme]] foguèt lo segond principi fondamentau de la pensada dei Lutz. La [[filosofia]] dau movement placèt l'èsser uman au centre de sei preocupacions e assaièt de trobar de solucions per assegurar son [[bonur]]. Per aquò, lei [[filosofia|filosòfs]] sostenguèron lo progrès de la [[conoissença]] e creguèron ais efiechs positius de la rason de sapar lei convencions, leis usatges e leis institucions opausats a la [[natura]] e a la [[justícia]]. Aquela fe foguèt renforçada per lei progrès scientifics e economics dau sègle e entraïnèt l'aparicion dei premierei formas de contestacion deis autoritats feudalas ò l'afiermacion de l'idèa de [[tolerància]] dins una Euròpa encara prefondament devesida per la question religiosa.
=== Figuras principalas ===
==== Montesquieu ====
==== Voltaire ====
==== Benjamin Franklin ====
==== Jean-Jacques Rousseau ====
==== Denis Diderot ====
==== D'Alembert ====
==== Adam Smith ====
==== Immanuel Kant ====
==== Beaumarchais ====
==== Thomas Jefferson ====
== Difusion ==
|