Sègle de las Luses : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 48 :
==== L'ascension de la borgesiá ====
 
L'ascension de la [[borgesiá]] es un trach major de l'evolucion de la societat occidentala durant lo sègle XVIII. Foguèt portada per lei transformacions [[sciéncia|scientificas]], [[tecnologia|tecnicas]], [[economia|economicas]] e [[educacion|educativa]]s e per lo declin de l'[[aristocracia]] tradicionala que podiá pas investir lei domenis novèus. D'efiech, lei nobles èran sovent blocats per de questions de prestigi leis orientant vèrs de carrieras militaras ò politicas e la basa de son autoritat èra totjorn lo contraròtle de la tèrra. Ansin, laissèron lei camps novèus ai marchands, ai financiers e ais entrepreneires qu'obtenguèron rapidament una importanta poissança financiera e demandèron una revision de la societat feudala. Aquò foguèt pasmens largament refusat e mai d'un país veguèt una reaccion nobiliària qu'assaièt d'empedir l'accès dei borgés ai cargas pus importantas.
Lei progrès scientifics e tecnologics, lei cambiaments economics e lo melhorament de l'educacion van entraïnar l'emergéncia d'una borgesiá novèla que va pauc a pauc obtenir un poder important gràcias au declin de la noblesa. D'efèct, aquela partida de la borgesiá, que reünís lei marchands, lei financiers e leis entrepreneires es la beneficiària principala d'aqueleis evolucions. Sei membres an d'ara endavant una poissança financiera importanta e certanei acomencèron de comprar de fèus o de domenis. Subretot, la màger part dei sectors en cors de desvolopament de l'economia, especialament lo comèrci e l'industria, son entre sei mans. De son caire, l'aristocràcia es largament demorada en fòra dei cambiaments majors de la societat per se concentrar sus la rentabilitat de sei domenis agricòlas e sus la defensa de sei privilègis.
 
Ansin,Aquela enoposicion parallèlengendrèt delentament sonl'aparicion ascensionde economica,corrents laborgés borgesiá va pauc a paucque s'opausaropausèron aau l'existénciamantenement de la societat feodala[[feudalisme|feudala]]. Aquela contestacion de l'òrdre establit vaprenguèt prendresovent la forma d'unde movementmovements intellectuauintellectuaus que va perpensarperpensant a de formas novèlas d'organizacion sociala. eEn estendreparticular, saen reflexion[[França]], ail'[[absolutisme]] subjèctesreiau novèus permés per lei progrès scientifics defavorizèt l'epòca. Lo casemergéncia de França[[filosofia|filosòfs]] esqu'estudièron especiaufòrça enlei causamodèls deprepausats laper poissançalei depaís sonvesins, regimespecialament autocratic[[Anglatèrra]]. e de l'admiracion per de filosòfs francésFòrça nombrós, dau modèl devenguèron la societatfònt anglesa.d'un Loimportant sègletrabalh XVIIde va donc veire un movement filosofic fòrtreflexion que va venirfoguèt la fònt principala dau movementbasa dei Lutz.
 
== Idèas ==