Sègle de las Luses : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 32 :
[[Fichièr:Vernet-marseille-1754.jpg|thumb|right|Representacion dau pòrt de [[Marselha]] au sègle XVIII.]]
 
Lo periòde dau sègle XVIII conoguèt un ensemsensemble de progrès [[economia|economics]] quasi continúscontinüs que van entraïnarqu'entraïnèron una rompedura deis equilibris economics existent dins la societat feodala[[feudalitat|feudaus]]. La consequéncia principala ne'n foguèt l'afebliment dau poder de l'aristocràcia[[aristocracia]] rurala e [[agricultura|agricòla]] e l'importància novèla dei marchands e dei financiers.
 
LoUn premier cambiament major daudins sèglel'òrdre foguèteconomic una[[Euròpa|europèu]] foguèt l'aumentacion de la populacion europèadau que[[continent]] vaque passarpassèt de 114 milions d'abitants en [[1700]] a 187 milions en [[1800]]. Aquò es causat principalament per unaLa reculada de la mortalitat, e donc per una aumentacion de la duradal'[[esperança de vida]], foguèt la causa principala d'aquela evolucion. Per exemple, per un païsan [[França|francés]], evolucionèt de 21 ans vèrs la fin dau sègle XVII a 32 ans vèrs la fin dau rèine de [[Loís XVI de França|Loís XVI]] ([[1774]]-[[1792]]). EnterinEn parallèl, l'[[agricultura]] conoguèt un ensemsensemble d'evolucionsde que vanmelhoraments permetrepermetent d'aumentar lei rendements e lei quantitats produchas, çò que permetèt de norrir la populacion suplementària e d'aumentar lei revenguts dei païsans. En [[Anglatèrra]], certaneiaquela transformacion foguèt de còps fòrça importanta amb de rendements, egausque apassèron de 30 quintausa 50 [[quintau]]s per [[ectara]] enentre [[1700]], agantèron 50 ene [[1800]]. Sei melhoraments permetèron una aumentacion dei revenguts dei païsans.
 
Enterin, l'industria se desvolopèt fòrtament. Ja existenta durant lei sègles precedents, èra una activitat limitada, generalament realizada per lei païsans durant l'ivèrn. Gràcias ai progrès tecnologics (maquinas de vapor...) e ais evolucions dei lèis sus lei manufacturas, una etapa decisiva foguèt franquida ambé la concentracion dei mejans de produccion. Leis industrias tradicionalas (teissedura, fustariá, terralha...) aprofichèron aquela situacion e d'autrei apareguèron o prenguèron una dimension novèla coma la produccion de carbon. Per exemple, la produccion d'Escòcia foguèt multiplicada per 5 durant lo sègle XVIII. Puei, après la produccion miniera, la metallurgia poguèt egalament acomençar son desvolopament que va venir caracteristic dau sègle seguent.