Destroièr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Toku (discussion | contribucions)
Toku (discussion | contribucions)
Linha 10 :
[[File:HMS Havock (1893).jpg|thumb|right|''[[HMS Havock (1893)|HMS Havock]]''.]]
 
Lo desvolopament dau destroièr es una consequéncia de l'invencion de la [[torpilha]] autopropulsada durant leis ans 1860. D'efiech, aquela arma donèt la capacitat a de [[naviri]]s leugiers e pichons d'eliminar un adversari poderós e ben protegits. Per exemple, la marina [[UK|britanica]] imaginèt lo ''[[HMS Lightning (1876)|HMS Lightning]]'' qu'intrèt en servici en [[1876]]. D'una massa de 33 tonas, èra armat de doas [[torpilha]]s e aviá una [[velocitat]] de 18,5 km/h. Foguèt lo precursor d'un ensemble de [[torpilhaire]]s novèus que venguèron pauc a pauc capables de defendre un [[pòrt]] puei, amb l'aumentacion de son autonòmia, d'atacar de rotas maritimas.
 
A la fin dau sègle XIX, la menaça representada per lei [[torpilhaire]]s èra venguda un problema pron importanta per entraïnar de reflexions dins la màger part dei flòtas modèrnas. Mai d'una classa de naviris intrèt donc en servici per lei combatre especificament. Aguèron de noms variats : « destroyer » au [[Reilme Unit|Reiaume Unit]], « contre-torpilleur » en [[França]], « cacciatorpediniere » en [[Itàlia]], « contratorpedeiro » en [[Portugal]] e « torpedobootjager » ai [[Païses Basses|País Bas]]. Destinat a l'escòrta de flòtas o de convòis, recebèron un armament, una autonòmia e una propulsion li permetent de caçar seis adversaris.