Sistèma digestiu uman : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 85 :
L'[[intestin prim]] a per foncion principala d'acabar la [[digestion]] deis aliments e d'absorbir lei produchs eissits de lor degradacion, l'[[aiga]], leis [[electrolit]]s e lei [[vitamina]]s. D'una longor de 4 a 7 [[mètre|m]], es compausat de tres partidas principalas que son respectivament dichas [[duodenum]], [[jejunum]] e [[ileon]]. L'ensemble constituís una superficia de cambi de mai de 100 m² entre lo quime e lo sistèma sanguin. Aquela valor importanta es obtenguda gràcias a la preséncia de plecs lòng dau paret intestinau que son cubèrts de vilositats. L'intestin prim contèn tanben divèrsei barrieras [[sistèma immunitari|immunitària]]s destinadas a contraròtlar leis intradas dins l'[[organisme]] e a arrestar lei patogèns. Son estructura intèrna es donc una succession de jaç [[Muscle|musculars]], de membranas estancas e de [[mucosa]]s.
La motilitat de l'intestin es contraròtlada per lo sistèma nerviós enteric autonòm e modulada per d'ormònas e per l'innervacion extrinsèc. L'intestin es percorrut localament, sus 1 a 4 cm, per de movements pendulars ([[muscle|musculatura]] longitudinala) e de segmentacion ritmica (musculatura circulara) que permèton de mesclar son contengut e de favorizar lo contacte entre aqueu contengut e lo paret intestinau. Aqueu contacte es tanben aumentat per lei movements dei vilositats. En revènge, d'ondas perilstaticas reflèxas propulsan lo contengut intestinau en direccion de l'[[intestin gròs]] amb una velocitat mejana de 1 cm/min.
=== Lei glandas annèxas ===
| |||