Tessàlia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Dhegiha (discussion | contribucions)
 
Linha 39 :
=== Edat Mejana e periòde otomana ===
[[Fichièr:Flickr_-_lo.tangelini_-_Mas_cerca_de_Dios.jpg|esquèrra|vinheta|260x260px|Las Meteòras.]]
En [[395]], los [[Visigòtsvisigòts]] ravatjan la Tessàlia, "granièr de blat" de l'Ellada, abans de se dirigir cap al [[Peloponès]], l'[[Epira]], puèi la [[Dalmàcia]] e l'[[Itàlia]]. Larissa subís un sacatge, la populacion se refugia suls pemonts. La Tessàlia es alara integrada dins la "''préeecture pratoriana''" (ὑπαρχία τῶν πραιτωρίων) d'[[Illíria]] (Ἐπαρχότης Ἰλλυρικοῦ), que demora après la division de l'Empèri roman en 395. En [[610]], après dos sègles de patz relativa, son les tribús eslavas que s'installan dins le país. Las autoritats imperialas, que aqueste moment son presas amb los [[Empèri Sassanida|Persans sassanidas]] a l'èst e los [[Avarsavars de Panònia|avars]] al nòrd, preferisson engatjar aquestes eslaus coma de vassals e de las tropas auxiliaras en Grècia, puslèu que de las veire se ligar als Avarsavars coma èra lo cas sul [[Danubi]]. Pauc a pauc, aquestes nombroses Eslauseslaus de Tessàlia e del Peloponès s'ellenizan, contribuissent a manténer en Grècia lo fenotipe "grand e blond" qu'existissiá ja a partir de l'Antiquitat, mas qu'es recessiu. L'[[Empèri Bizantin|empèri roman d'orient]] (que nomenam "[[Empèri Bizantin|bizantin]]") instituís alara de "[[Tèma (Empèri Bizantin)|tèmas]]", prefecturas a l'encòp civilas e militaras<span></span>: la Tessàlia fa partit del "tèma" de l'Ellada, levat de regions mai nordicas qu son ligadas a aqueste de [[Tessalònia (Tèma)]].
 
Al nòrd-oèst, del costa de las [[Monastèris de las Meteòras|Meteòras]] (que la construccion comença al sègle XIV amb lo monge Atanasi), la Tessàlia se situa ara al contacte d'un novèl estat que regropa los [[Slaves|Eslaus]], los [[Valaques|Valacs]] e los [[Grècs]] de l'interior de las tèrras de la peninsula dels [[Balcans]]<span></span>: la [[Primièr Empèri bulgar|Bulgaria]]. Las frequentas escarmossas e las guèrras entre aqueste Estat et l'Empèri, entretenon una inseguretat que fa damatge a l'agricultura e al desvelopament del país, que se despòbla. En [[1018]], al tèrme d'una guèrra longa e sanguinosa, l'emperaire [[Basili II lo Bulgaroctòn|Basili II]] ven a tornar reconquerir la peninsula dels Balcans anientissent la Bulgaria. Aquò provòca de grands desplaçaments de populacions, e per exemple los Valacs de Bulgaria que se dispersan<span></span>: una partida d'entre eles migra cap a la [[Transilvània]] ont grossisson los rengs d'aqueste que ja s'i trapavan<ref>Chroniques de Ioannès [//fr.wikipedia.org/wiki/Skylitz%C3%A8s Skylitzès], 976, in : Petre Ș. Năsturel : ''Études d'Histoire médiévale'', Inst. d'Histoire "Nicolae Iorga", vol. XVI, 1998</ref>, mas un grand nombre s'installa en Tessàlia qu'es alara nomenada la "''Granda Valaquia''" (Μεγάλη Βλαχία) pels autors bizantins<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Th%C3%A9ophane_le_Confesseur Théophane le Confesseur] et [//fr.wikipedia.org/wiki/Kedrenos Cédrène], in : Nicolae Iorga, Teodor Capidan, Constantin Giurescu : ''Histoire des Roumains'', ed. de l'Académie Roumaine ; chroniques de Ioannès [//fr.wikipedia.org/wiki/Skylitz%C3%A8s Skylitzès], 976, in : Petre Ș. Năsturel : ''Études d'Histoire médiévale'', Inst. d'Histoire "Nicolae Iorga", vol. XVI, 1998 et Ion Nistor : ''L'origine des Romans des Balkans et les [//fr.wikipedia.org/wiki/Valachie Valachies] d'Épire et de Thessalie'', annales de l'Académie roumaine, série 3, tome 2, mém. 7, Bucarest 1944</ref>. A lor torn, coma los Eslaus d'en primièr, aquestes Valacs [[Aromanés|romanofòns]] von s'ellenizar amb los sègles, los darrièrs sonque a la fin del [[sègle XIX]]. Païsans, tornan lo país en cultura e desvelopan lo pastoralisme, la lana de lors tropèls (Φλοϰάτες) essent reputada dins tot l'Empèri e servissent a confeccionar las capas dels soldats bizantins.