Teogonia (Esiòde) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Dhegiha (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
 
Linha 1 :
La '''''Teogonia''''' (en [[grèc ancian]] {{Grèc ancian|Θεογονία|Theogonía}}) es una òbra del poèta grèc [[Esiòde]] (del sègle VIII Ab<abbr class="abbr nowrap" title="avant Jésus-Christ">C.</abbr>)AbC escricha en examètres dactilics. Ten un ròtle fondator dins la relizacion de la [[mitologia grèga]]. Lo tèrme « [[Teogonia (mitologia)|teogonia]] » ven del nom {{Grèc ancian|Θεός|theós}} que significa « dieu » e del vèrbe {{Grèc ancian|γεννάω|gennáô}} que significa « engendrar ». S'agís donc d'un recit de l'origina dels dieus.
 
La '''''Teogonia''''' (en [[grèc ancian]] {{Grèc ancian|Θεογονία|Theogonía}}) es una òbra del poèta grèc [[Esiòde]] (sègle VIII Ab<abbr class="abbr nowrap" title="avant Jésus-Christ">C.</abbr>) escricha en examètres dactilics. Ten un ròtle fondator dins la relizacion de la [[mitologia grèga]]. Lo tèrme « [[Teogonia (mitologia)|teogonia]] » ven del nom {{Grèc ancian|Θεός|theós}} que significa « dieu » e del vèrbe {{Grèc ancian|γεννάω|gennáô}} que significa « engendrar ». S'agís donc d'un recit de l'origina dels dieus.
 
== Subjècte ==
Linha 17 ⟶ 16:
# Las Musas son las inspiratriças dels reis e dels poètas. Invocacion a las Musas.
 
Esiòde evòca enseguida l’emergéncia del règne de [[Zèus]]. Al començament es lo [[Caòs (mitologia)|Caòs]], estat d’indistinccion universal, seguit per [[Gèa|Gaïa]] (la Tèrra), Erèba (las Sornièras) e [[Eròs]] (lo Desir, principi del començament e de l’origina). D’aquestas [[Divinitats grègas primordialas|divinitats primièras]] naisson los elements naturals (la [[Nix|Nuèch]], lo Jorn, etc.) e fòrça divinitats allegoricas (lo [[Ipnos|SomelhSòm]], la [[Tanatos|MortMòrt]], etc.).
 
En parallèl, de teomaquias (batalhas entre dieus) veson Zèus prene lo poder suls Imortels, e caçar las fòrças ancianas creatriças de desòrdre (los [[Titan (mitologia)|Titans]] e los [[Gigants (mitologia)|Gigants]]). Zèus concilia en el la fòrça (« ten dins sa man lo tròn e lo lamp flamejant », v.&nbsp;706-707) e l’intelligéncia (engoliguèt [[Mètis]], divesa de l’intelligéncia biaisusa). Son règne se pièja sus la justícia, coma l simbolizan sas nòças amb Tèmis, divesa de la [[Justícia]] e de la [[Lei]], amb que engendra las tres [[oras (mitologia)]] : l'Òrdre (''[[Eunomie|Eunomia]]''), la Justícia (''[[Dicé|Dikè]]'') e la Patz (''[[Eiréné|Eirenè]]'').
Linha 45 ⟶ 44:
 
== Omèr e Esiòde ==
[[Omèr]] e [[Esiòde]] son ambedos considerats coma las fonts literàrias avent agut la mai fòrta influéncia sus la [[mitologia grèga]]. Lors poèmas utilizan lo mesme tipe [[vers]] e la mèsma lenga. A la fin del poèma, Zèus fa fòrça atencion a apasimar las ancianass poténcias coma [[Ecata]] o [[Stix]]. Se pòt i reconéisser l’influéncia de las mitologias de l’Orient Pròche subretot los [[Mite|mites]] [[ititas]] (legenda de Kumarbi e d'Ullikumi), [[Babilònia|babilonian]] o acadian (poèm& ''Enuma Elish'')<ref>{{STLB}}Saïd, {{PTrédé e Le Boulluec 1997, p.}} 59.</ref>.
 
Las teogonias d’Omèr e Esiòde an pasmens fòrça diferéncias. Atal, per Omèr, Zèus es l’aïnat dels filhs de [[Cronos (titan)|Cronos]], coma [[Poseidon]] lo soslinha mai d’un còp. Es sa primogenitura qu’assegura son poder e sa dominacion suls autres Imortals. E, per Esiòde, Zèus es lo tresen filh. Es sa victòria sus lo sieus paire qu’assegura sa dominacion.
Linha 54 ⟶ 53:
== Bibliografia ==
 
* (grc + {{fr)}} Hésiode (trad. du grec ancien par Annie Bonnafé1993, préf. Jean-Pierre Vernant), ''Théogonie'', Paris,traduccion Payotd'Annie & RivagesBonnafé, coll. « La Petite Bibliothèque », 1993París, 184 p.Payot (<nowiki>ISBN 978-2743621384</nowiki>)& Rivages
* {{fr}} Hésiode, (trad. Paul Mazon)1982, introduction''Introduction à la Théogonie'', Paris,traduccion Lesde BellesPaul LettresMazon, coll. « Collection des universités de France », 1928París, 242 p.Les Belles (<nowiki>ISBN 978-2-251-00152-4</nowiki>)Lettres. 
* {{fr}} Suzanne Saïd, Monique Trédé et Alain Le Boulluec, 1997, ''Histoire de la littérature grecque'', ParisParís, Presses universitaires de France, coll. « Premier Cycle », 1997 (<nowiki>ISBN 2130482333</nowiki> et 978-2130482338).
 
== Vejatz tanben ==
* [[Esiòde]]
 
* ''[[Catalòg de las femnas]]'' e ''[[Las Òbras e los Jorns]]''
=== Articles connèxes ===
* [[Examètre dactilic]]
 
* [[Esiòde]]
* ''[[Catalòg de las femnas]]'' e ''[[Las Òbras e los Jorns]]''
* [[Examètre dactilic]]
 
=== Ligams extèrnes ===
 
[[Categoria:Poesia de la Grècia antica]]