Sègle V apC : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Dhegiha (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 12 :
 
{{veire|Grandeis invasions}}
'''406''' : menaçats per l'avançada dei [[hunsHuns]], divèrsei pòbles « barbars » ([[vandalsVandals]], [[burgondsBurgonds]], [[Alans (pòble ancian)|alans]], [[sueusSueus]]...) passèron lo ''[[limes]]'' dins la region de [[Ren]]. Afeblit, l'[[Empèri Roman d'Occident]] poguèt pas s'i opausar e l'eveniment marquèt lo començament dei [[Grandeis invasions]]. Dins lo corrent deis ans seguents, leis envaïsseires avancèron en [[Gàllia]], en [[Hispania]] e en [[Africa]].
<br/>
[[Fichièr:Walls of Constantinople.JPG|thumb|right|[[Fotografia]] d'una partida restaurada de la [[fortificacions de Constantinòple|Muralha de Teodòsi]].]]
'''413''' : en [[Constantinòble]], acabament de la premiera partida de la [[Muralha de Teodòsi]]. Venguèt la basa dei [[Muralhas de Constantinòble]], important sistèma de [[fortificacion]]s que foguèt una causa majora de la subrevida de l'[[Empèri Roman d'Orient]] fins au sègle XV.
<br/>
'''418-419''' : combats dins la [[Peninsula Iberica]] entre [[visigòtsVisigòts]], [[vandalsVandals]], [[alansAlans]] e [[sueusSueus]]. Leis operacions s'acabèron a l'avantatge dei visigòts[[Visigòts]] qu'ocupèron la màger part de la [[peninsula]]. Pasmens, lei sueus[[Sueus]] capitèron de se mantenir dins lo nòrd-oèst. Lei vandals[[Vandals]] se retirèron en [[Betica]] (→ [[429]]).
<br/>
'''425''' : creacion de l'[[Universitat de Constantinòble]] per l'emperaire [[Teodòsi II]]. Formèt lei foncionaris de l'administracion imperiala superiora fins au sègle XV.
<br/>
'''426''' : per de rasons desconegudas, conquista dei [[Ciutat-estat|ciutats-estats]] [[Civilizacion maia|maias]] de [[Copán]] e de [[Quiriguá]] per de fòrças favorablas a [[Teotihuacan]].
<br/>
'''429''' : totjorn menaçats per lei [[visigòtsVisigòts]], lei [[vandalsVandals]] e losleis alans[[Alans]] deldau reirèi [[Genseric]] decidèron de passar en [[Africa]]. I fondèron lo [[Reiaume Vandal]] d'[[Africa]].
<br/>
'''v. 430''' : per s'aparar còntra leis atacas dei pòbles cèltas installats dins leis [[Illas Britanicas]], lei colons de [[Britània]] acceptèron l'ajuda de Saxons desbarcats dins lo sud-èst de l'illa.
<br/>
'''434''' : importanta incursion dei [[Huns]] dau rèi [[Rugila]] en direccion de [[Constantinòble]]. L'[[Empèri Roman d'Orient]] aprofichèt la mòrt de son adversari per negociar la retirada dei Huns en cambi d'un doblament de son [[tribut]]. [[Rugila]] foguèt remplaçat per sei nebòts [[Bleda]] e [[Atila]].
<br/>
'''438''' : dins l'[[Empèri Roman d'Orient]], adopcion dau [[Còdi de Teodòsi]], compilacion dau drech roman regardant leis afaires politics, economics, sociaus e religiós.
<br/>
'''439''' : en [[Africa]], conquista de [[Cartage]] per lei [[Vandals]]. I installèron la [[capitala]] de son reiaume e organizèron pauc a pauc d'expedicions navalas còntra [[Itàlia]] (→ [[443]]).
<br/>
'''440-443''' : guèrra novèla entre l'[[Empèri Roman d'Orient]] e l'[[Empèri Sassanida]]. Aprofichant aquela mobilizacion de l'armada romana a l'èst, lei [[Huns]] menèron d'incursions dins lei [[Balcans]]. Finalament, leis atacas pèrsas foguèron arrestadas e [[Constantinòble]] acceptèt d'aumentar lo [[tribut]] pagat ai [[Huns]] (→ [[447]]).
<br/>
'''442''' : batut en [[Sicília]] per lei [[Vandals]], l'emperaire [[Valentinian III]] deguèt li concedir l'estatut de federats en [[Africa]] en cambi de l'evacuacion de l'illa.
<br/>
'''442''' : en [[Asia Centrala]], premier combat entre lei [[Huns Blancs]] e lei [[Empèri Sassanida|Sassanidas]]. Aquel antagonisme anava venir un aspècte fondamentau de la diplomacia locala fins au sègle VI.
<br/>
'''447''' : aprofichant un [[tèrratrem]] que destruguèt una partida dei [[Muralhas de Constantinòble]], lei [[Huns]] d'[[Atila]] menèron una incursion dins la region de la [[capitala]] de l'[[Empèri Roman d'Orient]]. I pilhèron un butin important mai lei Romans arrestèron de pagar lo tribut concedit en [[443]].
<br/>
'''v. 450''' : apogèu de la poissança de [[Teotihuacan]] que teniá probablament una populacion de {{formatnum:150000}} a {{formatnum:250000}} abitants e una superficia urbanizada de 30 km².
<br/>
'''451''' : incursion dei [[Huns]] en [[Gàllia]]. Pilhèron lo nòrd de la region mai foguèron arrestats per una coalicion gropant [[Empèri Roman d'Occident|Romans]], [[Francs]] e [[Visigòts]] a la batalha – indecisa – dei [[Batalha dei Camps Catalaunics|Camps Catalaunics]]. Pasmens, poguèron se retirar amb un butin important car seis adversaris, afeblits per la mòrt dau rèi [[Teodoric Ièr|Teodoric I{{èr}}]], organizèron ges de perseguida.
<br/>
'''451''' : organizacion dau [[concili de Calcedònia]] que condamnèt lo [[nestorianisme]] e lo [[monofisisme]].
<br/>
'''452''' : aprofichant la mobilizacion dei fòrças d'[[Atila]] en [[Gàllia]] e en [[Itàlia]], l'[[Empèri Roman d'Orient]] decidèt de menar una incursion violenta còntra son territòri.
<br/>
'''457-459''' : guèrra civila per la succession dins l'[[Empèri Sassanida]]. Per obtenir la victòria, [[Peroz Ièr|Peroz I{{èr}}]] s'alièt amb lei [[Huns Blancs]] en cambi de la cession de [[Taliqan]].
<br/>
'''464-471''' : periòde de famina en [[Iran|Pèrsia]].
 
== Cultura ==
 
'''461''' : destruccion de l'[[Estatua criselefantina de Zeus olimpian|estatua criselefantina de Zèus]] dins un [[incendi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Cyril Mango, Michael Vickers, E.D. Francis, « The Palace of Lausus at Constantinople and Its Collection of Ancient Statues », dins ''Journal of the History of Collections'', n° 4-1 (1992), pp. 89-98.</ref>. Fasiá partida dei [[Sèt Meravilhas deu Mond|Sèt Meravilhas dau Mond]] citadas per [[Antipatèr de Sidon]]. Ges de còpia foguèt conservada e l'aspècte de l'estatua es solament conegut gràcias ai descripcions anticas e a de pèças romanas batudas entre [[98]] e [[108]].
 
== Decès ==