Joan-Claudi Pertusèr : Diferéncia entre lei versions

Dessinator occitan
Contengut suprimit Contengut apondut
Tarasca (discussion | contribucions)
Creacion de la pagina amb « '''Joan Claudi Pertusèr''', (en francés e oficialament '''''Jean-Claude Pertuzé'''''), neishut lo 11 de seteme de 1949 a Leitora (Gasconha) e mòrt lo 2… »
(Pas cap de diferéncia)

Version del 1 mai de 2020 a 17.35

Joan Claudi Pertusèr, (en francés e oficialament Jean-Claude Pertuzé), neishut lo 11 de seteme de 1949 a Leitora (Gasconha) e mòrt lo 26 d'abriu de 2020 a Valença (Daufinat occitan), èra un dessinator gascon sensible a la cultura occitana.

Èra un artista que collaborèc dambe fòrça revistas e editors de bandas dessenhadas. Ende de la cultura occitana, lo trabalh de Joan-Claudi Pertusèr estèc important dambe soent ua mira pedagogica. S’adreçava a tots los atges :

Endeus pichons dambe los contes illustrats dambe un tèxte de Sèrgi Carles : Joan de l’Ors, Pirena, Dòna Carcàs, Bòsc de Benac

Endeus adultes e adolescents dambe bandas dessenhadas mès longas, en francés o en occitan: La vida de Sant Afrodisi de Besièrs, La filha del Capítol, Panthéon pyrénéen (1990). I a tanben BD eroticas, potzadas dins los contes populars, dambe la trilogia erotico-agricòla : Galipettes (1985), Culbutes (1987) et Capotages (1994), plusieurs fois réédités.

Ende tots, dus caps d'òbras de la BD : Le Chant de Pyrène (1981-1984) e l'adaptacion d'ua òbra d'un aute leitorés, Joan-Francés Bladèr, qu'admirèc : los Contes de Gasconha (1977).

Hascoc tanben lexics illustrats : A vista de nas , La Bise et l’Autan o la guida deus prenoms occitans, que servissen aus aprenents coma aus locutors que vòn enriquir lor vocabulari.

Coma arriba endeus grans dessinators, se reconeguèva a còps son trach sense conéguer lo nom de l’autor. Fòrça ligat a l’ostau d’edicion Lobatièras, i publiquèc tota una bibliografia importanta.