Monocotiledonèas : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 12 :
Pasmens, la recerca en filogenetica moleculara mostrèt que si las monocotiledonèas forman un grop o clad monofiletic (que compren totes los descendents d'un aujòl comun), es pas lo cas de las dicotiledonèas. Las monocotiledonèas son estat gaireben sempre reconegudas coma grop, mas amb différents rengs taxonomics e mai d'un noms diferents. La [[classificacion APG III]] de [[2009]] reconeis un clad apelat "monocotiledonèas" mas li atribuís pas de reng taxonomic.
Las monocotiledonèas comprenon aperaquí 60 000 espècias. La pus granda familha d'aquel grop (e de las plantas de flors dins son ensemble) per nombre d'espècias son las [[orquidèa]]s (familha de las Orchidacées), amb mai de 20 000 espècias. Aperaquí la mitat de las espècias apertenon a las graminèas vertadièras (Poaceae), que son economicament la familha pus importanta de monocotiledonèas. En agricultura, la majoritat de la biomassa produita ven las monocotiledonèas. Se tracta non solament de las principalas cerealas (rís, blat, milh, etc.), mas tanben de las graminèas ferratgièras, de la [[cana de sucre]] e dels [[bambó]]s. D'autres culturas monocotiledonèas importantas sul plan economic comprenon divèrses palmièrs (Arecaceae), bananas e plantatges (Musaceae), lo gingembre e sos parents, lo curcuma e
==Referéncias==
|