Reialme visigòt : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Dhegiha (discussion | contribucions)
Dhegiha (discussion | contribucions)
Linha 44 :
En [[489]] [[Zenon (emperaire)|Zenon de Bizanci]], per desviar los [[Ostrogòt|ostrogòts]] qu'amenaçavan l'Empèri Oriental, cediguèt al sieu rei [[Teodoric lo Grand]], l'Empèri d'Occident, e mai lo títol juridic d'Emperaire, renonciant de fach a la ficcion d'èsser l'unic Emperaire.
[[Fichièr:Reiaume visigòt.png|vinheta|Reialme visigòt del temps del regne d'Alaric II (vèrs 500).]]
Teodoric dirigiguèt totas sas fòrças contra [[Dalmàcia]], que foguèt ocupada ([[489]]) e dintrèt en Itàlia ([[490]]) en véncer [[Odoacre]] e los sieus Eruls en riba del [[Isonzo]], pròche de [[Verona]], e per la segonda vegada en riba del riu d'[[Adda]]. Teodoric dintrèt a [[Pavia]], ont foguèt atacat pels Eruls jol comandament d'Odoacre ([[490]]) qu'assetgèt la ciutat. Segurament los assetjaires aguèsson exterminat los ostrogòts sens una oportuna intervencion d'Alaric II, qu'obliguèt Odoacre a se retirar cap a [[Ravena]] (agost de [[490]]) ont se daissèt assetjar per Teodoric durant tres ans ([[490]]-[[493]]). A partir de [[493]], Odoacre e Teodoric arribèron a un acòrd, en se partejar lo poder. Teodoric dintrèt a Ravena ([[27 de febrièr]]) e i comencèt una brèva època de govèrn conjunt, que culminèt amb l'assassinat d'Odoacre de las pròprias mans de Teodoric (començament de març), que a mai i faguèt tuar la familha, e ordonèt un chaple general per suspresa de las tropas erulas. Teodoric ja assumiguèt pas lo títol d'Emperaire. Probablament en pagament de l'ajuda prestada pels visigòts, la filha de Teodoric, Tiudigota, se maridèt amb Alaric II (entre [[490]] e [[495]]), union que donèt un filh nomenat [[Amalaric]] (cap a l'an [[500]]).
 
La tension entre visigòts e francs venguèt creissenta a la començança del sègle VI, e evidenta en [[504]]. Teodoric lo grand, rei dels ostrogòts, faguèt lo mediator entre lo franc Clodovèu e lo visigòt Alaric II, per evitar la guèrra, en capitar que los dos reis s'entrevistèsson en una illa del riu de Léger (que marcava la frontièra) pròche [[Amboise (França)|Amboise]]. S'evitèt amb aquò l'esclatament de la guèrra mas la tension se demesiguèt pas.