Ostrogòts : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Dhegiha (discussion | contribucions)
Dhegiha (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
{{Infobox pòble antic
[[Fichièr:Gothic_Kingdoms.png|drecha|vinheta|Evolucion dels Ostrogòts e dels Visigòts, Sègles I - V.]]
| nom =
Los '''Ostrogòts''' son una confederacion de dominanta germanica qu'apareis dins l'[[Antiquitat]] e contunha son evolucion fins a l'Antiquitat tardièra. Fan partit dels [[Gòts]] e apareisson dins los bacins de la [[Vistula]], puèi del [[Dnièpre]] e del Bug meridional d'ont son caçats pe los [[Uns]], abans de saquejar los [[Balcans]] per fin finala conquerir l'[[Itàlia romana|Itàlia]] del regne de [[Teodoric lo Grand]]. Una pichona minoritat [[Gòts de Crimèa|demòra en Crimèa]].
| imatge = Ostrogothic_Kingdom.png
| legenda = Reialme de Teodoric lo Grand
| país = [[reialme ostrogòt]] (493-553)
| epòca = sègle IV-sègle VI
| monarc = [[Teodoric lo Grand]]
| lengas = [[gotic]]
| pòble = [[gòts]], germans
| vilas =
}}
 
Los '''Ostrogòtsostrogòts''' son una confederacion de dominanta germanica qu'apareis dins l'[[Antiquitat]] e contunha son evolucion fins a l'Antiquitat tardièra. Fan partit dels [[Gòtsgòts]] e apareisson dins los bacins de la [[Vistula]], puèi del [[Dnièpre]] e del Bug meridional d'ont son caçats pe los [[Uns]], abans de saquejar los [[Balcans]] per fin finala conquerir l'[[Itàlia romana|Itàlia]] del regne de [[Teodoric lo Grand]]. Una pichona minoritat [[Gòts de Crimèa|demòra en Crimèa]].
 
== Caracteristicas del reialme de Teodoric ==
[[Fichièr:Ostrogothic_KingdomGothic_Kingdoms.png|drecha|vinheta|[[ReialmeEvolucion ostrogòt|Reialmedels deOstrogòts Teodorice lodels Grand]]Visigòts, Sègles I - V.]]
{{article detalhat|Reialme ostrogòt}}
Conquerit per Teodoric lo Grand, a la demanda de l'[[Empèri Bizantin|emperaire d'Orient]], lo reialme es plaçat jos sobeiranetat bizantina nominala.
Linha 10 ⟶ 21:
 
== Cronologia ==
* [[271]]<span></span>: Primièra retirada importanta dempuèi lo començament de l'[[Empèri Roman|Empèri]], los [[Roma antica|Romans]] abandonan la [[Dàcia]]<span></span>: a aquel moment, los [[Visigòtsvisigòts]] son senhalats coma los Gepids dins aquela província, alara que los Ostrogòtsostrogòts son signalats al nòrd de la [[mar Negra]], dins l'estepa pontica e en Crimèa.
* [[371]]<span></span>: L'empèri dels Ostrogòtsostrogòts es als mans de los [[Uns]].
* [[375]]<span></span>: Fòrta pojada de los Uns que destruson lo reialme Ostrogòtostrogòt de l'estepa pontica.
* [[425]]<span></span>: Los [[Vandalsvandals]], los Ostrogòtsostrogòts e los [[Visigòtsvisigòts]] passan lo [[Ren (fluvi)|Ren]] e lo [[Danubi]] e dintran dins las ancianas províncias [[Roma antica|romanas]].
* [[456]]<span></span>: Amb los [[Carpscarps]], los [[Erulseruls]] e los [[Visigòtsvisigòts]], los Ostrogòtsostrogòts saquejan los [[Balcans]] e las províncias romanas del [[Danubi]] inferior.
* [[493]]<span></span>: [[Teodoric lo Grand]], cap dels Ostrogòts es ara rei d'Itàlia, d'[[illíria]] e de [[Dalmàcia]] alara que los Vandals conquerisson l'[[Africa del Nòrd]] e los Visigòts<span></span>: la [[Gàllia]] [[narbonesa]], l'[[Aquitània|Aquitàni]] e una granda partida d'[[Peninsula Iberica|Ispània]].
* [[508]]<span></span>: Començament d'una campanha dels Ostrogòtsostrogòts jos [[Teodoric lo Grand]] cap a la [[Gàllia Narbonesa]] (fin en [[511]])<span></span>: la [[Provença]] passa dels Visigòtsvisigòts als Ostrogòtsostrogòts.
* [[526]]<span></span>: [[Atalaric]] succedís a [[Teodoric lo Grand]] coma rei dels Ostrogòts.
* [[526]] : [[Teodoric lo Grand]], rei dels Ostrogòtsostrogòts e d'Itàlia morís de la dissentariá.
* [[534]]<span></span>: le [[2 d'octobre]], mòrt d'Atalaric, rei dels Ostrogòtsostrogòts.
* [[535]]<span></span>: [[Teodat]], lo nòu rei dels Ostrogòts escana sa femna la reina Amalasonta, la filha de [[Teodoric lo Grand]].
* 536<span></span>: Los Ostrogòtsostrogòts capviran lo rei Teodat, e elison lo general Vitiges a sa plaça.
* 536<span></span>: Los Ostrogòtsostrogòts daissan la [[Provença]] als [[Francs]].
* 537<span></span>: Avent assegurat sos rèires donant la Provença als Francs, Vitiges ensag de resistir a [[Justinian Ier|Justinian]], emperaire [[Empèri Bizantin|roman d'orient]] que comença a tornar conquerir l'Itàlia: Vitiges se desplaça vers [[Roma]] e fa lo sètge.
* 539<span></span>: [[Milan]], la vila mai importanta d'Itàlia après Roma, torna als Ostrogòts e l'avalisson. Los abitants romans son chaplats, las femnas venon d'[[Esclavatge|esclavas]].