Sègle II abC : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 13 :
'''201-198''' : aprofichant l'afebliment [[Republica Populara de China|chinés]] consecutiu a la [[guèrra civila]] de [[-210|210]]-[[-206|206 avC]], lei [[Xiongnu]] – de [[Empèris nomadas|nomadas]] de l'[[estèpa]] [[eurasia]]tica – comencèron de menar d'incursions sus lo territòri de l'Empèri. Après la revirada d'una expedicion punitiva, [[Han Gaozu]] decidèt de negociar amb [[Modu Chanyu]]. En cambi d'un [[tribut]] e d'un maridatge amb una princessa imperiala, una [[patz]] fragila foguèt establida.
<br/>
{{veire|Segonda Guèrra de Macedònia]]
'''197-195''' : aliança entre [[Esparta]] e [[Macedònia (reialme)|Macedònia]]. Aquò permetèt a [[Nabis]] d'obtenir la garda d'[[Argos]]. Cambièt alora rapidament de camp per se raprochar de [[Roma]] en esperant conservar lo contraròtle de la vila. Pasmens, son projècte mau capitèt car lei Romans assetjèron [[Esparta]] e someteguèron [[Nabis]] (abandon d'[[Argos]], indemnitat de guèrra...). [[Nabis]] foguèt assassinat tres ans pus tard après aver començat la reconquista dei territòris perduts.
'''200-197''' : aprofichant una revòuta quasi generala de [[Grècia]] còntra [[Macedònia (reialme)|Macedònia]], lei Romans intervenguèron dins la region per redurre la poissança macedoniana. Après un conflicte indecís, bateguèron durament son adversari a [[Batalha de Cinoscèfales|Cinoscèfales]]. Impausèron de pèrdas territòrialas duras ai Macedonians que deguèron abandonar sei posicions en [[Grècia]] e en [[Tessàlia]]. « Liberadas » de l'influéncia macedoniana, lei ciutats grègas passèron dins aquela de [[Roma]].
<br/>
'''197-195''' : aliança entre [[Esparta]] e [[Macedònia (reialme)|Macedònia]] dins l'encastre de la [[Segonda Guèrra de Macedònia]]. Aquò permetèt a [[Nabis]] d'obtenir la garda d'[[Argos]]. Cambièt alora rapidament de camp per se raprochar de [[Roma]] en esperant conservar lo contraròtle de la vila. Pasmens, son projècte mau capitèt car lei Romans assetjèron [[Esparta]] e someteguèron [[Nabis]] (abandon d'[[Argos]], indemnitat de guèrra...). [[Nabis]] foguèt assassinat tres ans pus tard après aver començat la reconquista dei territòris perduts.
<br/>
'''192''' : a la mòrt de [[Nabis]], [[Esparta]] foguèt obligada d'intrar dins la [[Liga Aquèa]]. La ciutat perdiguèt ansin son [[independéncia]] fins a [[-147|147 avC]].
<br/>
'''192''' : en [[Republica Populara de China|China]], lei [[Empèris nomadas|nomadas]] [[xiongu]] demandèron l'organizacion d'un maridatge entre son cap [[Modu Chanyu]] e l'emperairitz doarièra [[Lu Zhi]], cap vertadier de l'Empèri, dempuei [[-195|195 avC]]. La cort refusèt mai prepausèt en plaça una autra princessa imperiala. Aquò permetèt de mantenir la [[patz]].
<br/>
{{veire|Guèrra Seleucida}}
'''192-187''' : maucontenta dau resultat de la [[Segonda Guèrra de Macedònia]], [[Etòlia]] s'alièt amb l'[[Empèri Seleucid]] per per « liberar Grècia de l'oppression romana ». Pasmens, [[Antióc III]] foguèt durament batut per lei [[legion romana|legions]] a [[Batalha de Magnesia|Magnesia]] ([[-188|188 avC]]) e deguèt abandonar la màger part d'[[Anatolia]]. Leis Etolians foguèron obligats de se sometre en [[-187|187 avC]] e sa Liga perdiguèt tota importància. Dins lei fachs, [[Grècia]] venguèt un [[protectorat]] [[roma]]n.
<br/>
'''191-188''' : revòuta [[Esparta|espartenca]] còntra la [[Liga Aquèa]] a l'iniciativa de partisans de [[Nabis]]. Pasmens, lo movement foguèt batut e lei venceires destruguèron lei [[fortificacion]]s d'[[Esparta]]. La vila vencuda perdiguèt son importància per venir unicament un centre segondari de [[Peloponès]].