-480 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Redireccion cap a Sègle V abC
Balisa : Redireccion novèla
 
Linha 1 :
#REDIRECT [[Sègle V abC]]
{{Annadas|{{PAGENAME}}}}
 
''Aquesta pagina concernís l'an '''{{PAGENAME}}''' del [[calendièr gregorian]].''
 
 
== Eveniments ==
 
=== Occitània ===
 
*
 
=== França ===
 
*
 
=== Euròpa ===
 
==== [[Atenas (ciutat-estat)|Atenas]] ====
 
[[File:EPMA-13330-Themistocle decree-2.JPG|thumb|right|Còpia de l'òrdre d'evacuacion d'Atenas donat per [[Temístocles]].]]
 
Conclusion d'una aliança entre lei ciutats desirosas de se defensa còntra l'invasion de l'[[Empèri Aquemenida]]. [[Atenas (ciutat-estat)|Atenas]] i aguèt un ròtle important, especialament au sen de la flòta. Sei naviris participèron au [[Batalha de l'Artemision|combat dau cap Artemision]] onte bloquèron la progression dei naviris pèrsas fins a l'anientament de la resisténcia dei fòrças grègas ai [[Batalha dei Termopilas|Termopilas]].
 
Aquela desfacha entraïnèt l'abandon de la Grècia centrala per lei coalizats e l'evacuacion d'[[Atenas]] franc de l'Acropòli ont una garnison se mantenguèt per menar una resisténcia simbolica. Aquelei defensors foguèron rapidament chaplats e la vila totalament pilhada e cremada (23 de setembre). Pasmens, l'evacuacion permetèt a la vila de gardar sei fòrças terrèstras e sa flòta. Ansin, lei naviris atenencs formèron la mitat de la flòta que ganhèt la [[batalha de Salamina]] onte la màger part de la flòta pèrsa foguèt batuda perdent entre 200 e 300 naviris (lo rèsta s'enfugiguèt e un nombre important quitèt la region grèga) còntra solament un quarantenau per lei Grècs.
 
Après aquelei batalhas, lei Pèrsas se retirèron au nòrd d'Atica per passar l'ivèrn. De negociacions acomencèron assaiant de devesir la coalicion grèga. Dins aquò, lei ciutats grègas refusèron finalament d'acceptar un acòrd e la guèrra contunièt.
 
==== [[Esparta]] ====
 
[[Esparta]] e son rèi [[Leònidas Ièr|Leònidas]] prenguèron la direccion dei fòrças terrèstras cargadas de defendre la Grècia Centrala. Pasmens, en despiech d'una resisténcia acarnada au [[Batalha dei Termopilas|pas dei Termopilas]], lei fòrças grègas foguèron desfachs e lei soudats espartencs exterminats. Aquò permetèt ai Pèrsas d'ocupar lo centre de Grècia e de pilhar [[Atenas]] abandonada per seis abitants. Esparta e seis aliats fortifiguèron l'istme de Corint. Pasmens, lei caps de Lacedemònia foguèron obligats per leis Atenencs d'atacar la flòta grèga a [[Batalha dei Salamina|Salamina]] entraïnant la destruccion de la màger part de la flòta d'invasion. Après aquela batalha, cada camp demorèt sus sei posicions e [[Esparta]] mandèt divèrseis ambaissadas ai principalei vilas grègas, coma [[Atenas (ciutat-estat)|Atenas]], per s'assegurar de son aliança.
 
==== [[Reialme de Macedònia|Macedònia]] ====
 
Participacion de [[Reialme de Macedònia|Macedònia]] a la [[Segonda Guèrra Medica]]. Pasmens, lo rèi [[Alexandre Ièr de Macedònia|Alexandre]] menèt un jòc perilhós per contentar lei dos aspècts de la politica de son reiaume (somission ais Aquemenidas, raprochament ambé [[Grècia]]). Per defugir una ataca pèrsa, observèt sei deures de vassau deis Aquemenidas e participèt a la guèrra dins lo camp de Pèrsia. Pasmens, contunièt d'aver de contactes importants ambé lei ciutats-estats grègas encara independentas (informacions, venda de [[fusta]] per la construccion de la flòta atenenca... etc.).
 
=== [[Africa]] ===
 
==== [[Civilizacion cartaginesa|Cartage]] ====
 
En [[Sicília]], una flòta foguèt mandada dins l'encastre dau conflicte regardant lo contraròtle d'Himera, èx-aliada de Cartage passada sota l'influéncia dei tirans de [[Siracusa]]. Lei Cartaginés esperavan tanben aprofichar lei dificultats de [[Grècia antica|Grècia]] ocupada per l'invasion pèrsa. Après divèrsei dificultats causadas per un avitalhament marrit, la flòta capitèt de desbarcar mai lei fòrças cartaginesas foguèron anientadas a [[Batalha d'Himera (480 avC)|Himera]]. Aquela revirada permetèt lo començament de negociacions entre [[Siracusa]] e [[Cartage]] a prepaus d'un partiment de l'illa. Himera demorèt possession de Siracusa mai lo rèsta dei zònas d'influéncia respectivas demorèt identic. Cartage deguèt tanben pagar una indemnitat ({{formatnum:2000}} talents d'argent).
 
=== [[Asia]] ===
 
==== [[Empèri Aquemenida]] ====
 
[[File:Grècia - Guèrras Medicas.png|thumb|Guèrras Medicas de 490 a 477 av. JC]]
 
Acomençament de la campanha pèrsa qu'èra en preparacion còntra [[Grècia]] dempuei la victòria còntra [[Babilònia (reialme)|Babilònia]] en [[-482|482 av. JC]]. Lei fòrças aquemenidas capitèron d'ocupar lo nòrd dau país sensa dificultat vertadiera avans de conquistar la Grècia Centrala a l'eissida de la [[Batalha dei Termopilas|batalha malaisada dei Termopilas]]. [[Atenas]] foguèt abandonada per seis abitants e cremada per lei tropas aquemenidas. Pasmens, la campanha deguèt s'arrestar ambé la [[batalha de Salamina|desfacha navala de Salamina]] qu'entraïnèt la destruccion de la flòta pèrsa.
 
Aquò permetèt ai Grècs de se retirar en [[Peloponés]] que son istme foguèt [[fortificacion|fortificat]] per empachar una ataca dins lo corrent de l'ivèrn. Lei tropas pèrsas se retirèron alora vèrs lo nòrd de Grècia e preparèron una ofensiva novèla per l'annada seguenta.
 
=== Arts ===
 
*
 
=== Sciéncias e tecnicas ===
 
*
 
=== Economia ===
 
*
 
== [[:Categoria:Naissença en {{PAGENAME}}|Naissenças]] ==
 
*
 
== [[:Categoria:Decès en {{PAGENAME}}|Decèsses]] ==
 
*
 
__NOTOC__
 
[[Categoria:{{PAGENAME}}|*]]