Reïncarnacion : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 41 :
Es vèrs lo sègle VI AbC qu'aquela cresença apareis dins lo mond grèc. Son origina es pas coneguda de sugur. Se trapa de traças dins [[Omèr]] o [[Esiòde]], es doncas pau probable que venon del passat mitic grèc. Per l'istorian grèc [[Erodòt]], la cresença en la metempsicòsi seriá d'origina egipciana<ref>« Encara foguèron los Egpcians que, los primièrs, de dire que l'arma umana es imortala e qu'al moment que lo còrs perís, ven se lotjar dins un autre èsser vivent que naís alara; que, quand demorèt torn a torn totas las espècias terrèstras, aquaticas e aerianas, alara penètra de nòu dins lo còrs d'un òme al moment que naís, aprèp una migracion de tres mila ans.» - Erodòt, ''Enquèsta'', II, 123.</ref>. Mas Erodòt s'engana<ref>{{de}}H. Bonnet, in ''Reallexikon der ägyptischen Religionsgeschichte'', Berlin, 1952, {{p.}}76 ss.</ref>: los Egipcians parlan de transformacions dels mòrts (subretot en aucèls) o de peregrinacion de las armas (que vogan, abans lo Jutjament dels mòrts), afirmisson pas la reïncarnacion, nimai la transmigracion de las armas. Es possible que la cresença en la reïncarnacion foguèt inspirada par l'[[indoïsme]]. Pasmens que los contactes entre [[Grècia]] e [[Índia]] foguèron longtemps complicats pel fach que [[Empèri Pèrsa|Pèrsa]], enemic ereditari dels Grècs, se trobèron entre las doas civilizacions (foguèt mai tardièramment, amb las conquèstas d'[[Alexandre lo Grand]], en 326 AbC., que lo mond grèc e lo mond indian èran en contacte de contunh).
 
* L'[[orfisme (religion)|orfisme]], attestat dempuèi 560 AbC., sostenguèron que "las armas passan d'una vida en l'autre segon qualques revolucions e sovent dintran dins de còrs umans"<ref>{{fr}}''Orphée, poèmes magiques et cosmologiques'', Les Belles Lettres, 1993, {{p.}}145.</ref>. Poèma: "Quand l'arma de las bèstias e dels aucèls alats gisclèt fòra del còrs e que lor durada de vida los quitèt, aquela arma... volteja... fins a qu'un autre animal la raube, mesclada al buf de l'aire." S'agís doncas de [[palingenèsi]], d'un retorn diversificada a la vida, mai que de reïncarnacion o de metempsicòsi (i a dins aqueles darrièrs cas passatge d'una arma dins un còrs).
* [[Ferecid de Siros]], qu'èran actiu vèrs 540 AbC, es lo primièr de sostenir que l'arma es immortala e que torna successivament s'incarnar sus tèrra.
* [[Pitagòras]] (vèrs 530 AbC) se remenbra d'aquelas existéncias anterioras (Diogèn Laèrce, VIII, 4-5). Xenofan conta qu'arrestará lo bras d'un òme que de bastonar un can li disant: "Es l'arma d'un dels amics meus. Entendent sa vòtz, ai reconegut aquela arma." L'arma transmigra perque es imortala e qu'es movement; d'autre costat, totes los essères vivents son fraires, congenèrs (çò que provòca lo vegetarisme). Qina que siá arma, semblabla a de posca en suspension dans l'aire, pòt dintrar dins quin que siá còrs (Aristòtel, ''De l'arma'', 404a, 407 b). Pitagòras dona pas d'explicacion morala.