Analogia : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Crèa en tradusissent la pagina « Analogie » |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 :
Una '''analogia''' est un processús de [[
En [[Grèc (lenga)|grèc]], ''ἀναλογία'' (''analogia,'' compausat de ''ἀνα'', ''ana'' : « segon » ; et de ''λογία'', ''logia'' : « coeficient ») significa ''proportion''. Lo tèrme designa atara a l'origina una similitud o una egalitat de rapòrts entre de causas destriadas, segon las definicions d'Aristòtel e d'Euclides. D'aquí, al sens figurat, se passèt d'una similitud de forma, una semblança [[Esquematica (psicologia cognitiva)|esquematica]].
Linha 33 :
Lo '''rasonament per analogia''' es un [[rasonament]] per associacion d'idèas, combinason e sintèsi.
Cal pas confondre l'analogia amb las cartas mentalas, que son basadas sus de concepcions ierarquicas, venent d'[[Aristòtel]], per exemple de son obratge las [[categorias (Aristòtel)|categorias]]. L'etimologia nos en indica la rason: lo prefixe ''kata'' en grèc significa ''de naut en bas'', d'ont las ierarquias, un punt de dintrada en naut puèi una division analitica en genres sempre mai fins, çò que mèna a un catalòg. Lo prefixe ''ana'' en grèc significa lo movement exactament contrari es a dire ''de bas en naut''. ''Analòg'' es donc, etimologicament, exactament lo contrari de ''catalòg'' e donc de las cartas mentalas. L'analogia consistís a espandre l'applicacion de la quita logica a un fach particular cap a un autre fach particular. Realiza donc pas una [[analisi (filosofia)|analisi]], mas realiza un aument del domèni d'aplicacion d'un principi logic particular.
La definicion estricta de l'analogia es ''A es a B çò que C es a D''. En consequéncia, en afirmant una tala analogia, afirmi que tot çò qu'es verai dins lo rapòrt entre ''A'' e ''B'', tanben l'es dins lo rapòrt entre ''C'' e ''D''; e tanben tot ce qu'es fals dins lo rapòrt entre ''A'' e ''B'', l'es tanben al respècte entre ''C'' e ''D''.
|