Virus : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 76 :
 
== Istòria evolutiva dei virüs ==
 
Lei virüs actuaus presentan una diversitat fòrça importanta que complica fòrtament lei temptativas d'explicacion de son origina. D'efiech, atacan totei lei tipes coneguts d'[[organisme]]s vivents ([[bactèri]]s, [[alga]]s, [[bolet]]s, [[animalia|animaus]]... etc.) e mai d'autrei virüs. Aquò indica una adaptacion avançada e plaideja en favor d'una aparicion fòrça anciana. Dins aquò, existís de diferéncias fòrça importantas entre lei familhas principalas de virüs. Ansin, es pas segur que totei lei virüs partejan una meteissa origina.
 
En [[2019]], i avián tres ipotèsis principalas qu'assaiavan d'explicar l'origina e l'evolucion dei virüs. La premiera suggerís una aparicion fòrça anciana que datariá de la « sopa primordiala » a l'origina de la [[vida]] [[Tèrra|terrèstra]]. Mentre que lei premiereis organismes vivents èran a venir pus complèxs (passatges de l'[[ARN]] a l'[[ADN]], especializacion cellulara...), d'autrei formas replicativas aurián gardat sa simplicitat per formar lei particulas viralas.
 
La segonda idèa majora es basada sus de tròç d'[[acid nucleïc]] « escapats » de [[genòma]] [[cellula (biologia)|cellula]] per venir independents. Aqueu fenomèn seriá susceptible de se debanar durant d'errors de replicacion dau materiau [[gèn|genetic]]. Dins aqueu cas, lei virüs serián eissits de [[plasmid]]s ([[molecula]]s d'[[ADN]] circularasà, de [[transposon]]s (sequéncia d'[[ADN]] capablas de se desplaçar e de se multiplicar dins un [[genòma]]) e de [[viroïd]]s.
 
Enfin, lei virüs podrián èsser de derivats de [[cellula (biologia)|cellulas]] aguent subit de simplicacions. Segon aquela ipotèsi, lei virüs serián donc lei descendents de microorganismes predators ò [[parasitisme|parasit]]s dependents de son òste. Aquelei relacions de [[parasitisme]] aurián causat la pèrda dei [[gèn]]s codant lo [[metabolisme]] qu'èran venguts inutils en causa de l'utilizacion deis estructuras intèrnas dei cellulas atacadas. Puei, aqueleis organismes simplificats aurián coevoluït amb son òste per gardar sa capacitat d'[[infeccion]] e de replicacion.
 
Dempuei lo començament dau sègle XXI, la descubèrta dei [[virüs gigant|virüs gigants]] (entitats semblablas a certaneis organismes vivents) e dei bactèris dau genre ''[[Rickettsia]]'' (bactèris parasits fòrça pichons amb un genòma reduch vivent dins d'autrei bactèris) sembla avançar d'arguments en favor de la tresena ipotèsi. D'efiech, aquelei virüs e bactèris podrián constituïr d'exemples d'etapas dau procès de simplificacion. Pasmens, a l'ora d'ara, aqueu ponch es encara mau segur.
 
== Caracteristicas e classificacion ==