Virus : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 43 :
En [[1935]], lo [[bioquimia|bioquimista]] [[Wendell Meredith Stanley]] ([[1904]]-[[1971]]) descurbiguèt un metòde per purificar lei virüs e lei [[cristal]]lizar sensa demenir son poder patogèn. Un pus tard, [[Norman Pirie]] ([[1907]]-[[1997]]) e [[Frederick Bawden]] ([[1908]]-[[1972]]) establiguèron d'aquelei cristaus son principalament formats d'una mescla d'[[acid nucleïc|acids nucleïcs]] e de [[proteïna]]s. De resultats similars foguèron obtenguts amb mai d'un virüs. Entraïnèron l'emergéncia de l'ipotèsi dau classament dei virüs dins una posicion intermediària entre lo vivent e la [[matèria]] inèrta.
 
En parallèl, lo periòde veguèt lo desvolopament dau [[microscòpi electronic]] que permetèt d'observar dirèctament lei virüs a partir de [[1940]]. D'autrei progrès aguèron luòc en matèria de culturas viralas autorizant desenant la constitucion de mòstras per de projèctes de durada lònga coma de cèrca de [[vaccinacion|vaccins]]. Enfin, divèrsei descubèrtas permetèron d'alargar lo nombre de virüs coneguts ([[gripa]], [[aurelhons]]...) e d'estudis assaièron d'utilizar de virüs [[bacteriofag]]s coma [[antibiotic]]s. Pasmens, aquela darriera idèa foguèt abandonada après la descubèrta de la [[penicillina]] per [[Alexander Fleming]] ([[1881]]-[[1955]]) en [[1928]]<ref>Amb l'aparicion de resisténcias importantas de part de certanei [[bactèri]]s, tornèt suscitar un certan interès dempuei lo començament dau sègle XXI.</ref>.
 
<gallery>