Bauma dau Lazaret : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 11 :
La sequéncia estratigrafica, atenhant pus de {{NaU|8|m}}, establís un ensems de nivèus atribuits au [[Pleistocèn]] Mejan recent. La datacion per l'urani-tòri e per resonància paramagnetica electronica mòstra una ocupacion preïstòrica de {{formatnum:170000}} a {{formatnum:130000}} ans avans lo present (estadi isotopic de l'oxigèn 6).
Leis industrias liticas son associadas a l'[[Acheulean]] Mejan e a l'Acheulean Superior considerant la preséncia de quauquei bifàcias. Pasments, la produccion es orientada vèrs l'obtencion d'esclats destinats a èstre transformats en rascladors, denticulats, òscas ò ponchas. S'utiliza lei metòdes de talha Levallois e discoïde. L'industria evòca donc puslèu un Paleolitic Mejan ancian qu'un vertadier Acheulean. Lei materiaus emplegats son lei [[còdol|calhaus]] marlós ò silicificats, lo
Lei rèstas de fauna descubèrtas son dominadas per lo cèrvi e lo [[boquetin]], que ne son associats lo [[chivau]], l'[[ur (bovid)|ur]], lo [[rinocèros lanós]] e l'[[elefant]]. Quauquei rèstas de carnivòrs son tanben presentas: [[lop]], [[rainard]], [[linx]], [[pantèra]], [[ors]]. I a egalament de rèstas d'[[aucèu]]s (''pyrrhocorax'', [[colomb]]s, [[agaça]], [[mèrle]]), de rosegaires ([[lapin]], [[garri]] de camp) e de clòscs marins e terrèstres.
|