Faula : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 104 :
Antoine Houdar de La Motte ([[1672]]-[[1731]]) explora una poetica de la faulas que trenca deliberadament amb los autors antics, considerant que las opinions comunas son sovent infondadas e que la coneissença evoluiguèt dempuèi Esòp e Fedra.
 
Un autre nom a costat d'aqueste de La Fontaine es [[Jean-PierreJoan Peire Claris de Florian|Florian]] (1755-1794). Son recuèlh compta un centenat de faulas ont se sentís l’inspiracion de l’Anglés [[John Gay]] o de l’Espanhól [[Tomás de Iriarte]]. unas de sas faulas son d'orientacion publica e an per objectiu de vulgarizar las idèas de la [[Luses (filosofia)|filosofia de las Luses]] sus la natura umana e la necessitat pels govèrn de respectar de principis morals; d'autres son d'orientacion privada e ensenhan de principis de saviesa, d'amor del trabalh e de caritat.
 
Las faulas de [[Joan Peire Claris de Florian|Florian]] son a vegada jutjadas mai adaptadas als enfants qu'aquesta de La Fontaine que lo messatge n'es mens ambigú e las oposicions entre los personatges mens trencadas:
{{Citacion blòt|text=Prepausava a las dònas manhacas e fardadas, en mena de faulas, d'enigmas polidas, e lor manejava un ramelet de moralitats fadas; penhiá segon l' ''Emili'' la tendresa conjugala, las leiçons mairalas, lo dever dels reis, l'educacion dels princes<ref name=Taine1883>{{Harvsp|Taine 1883|p=112}}.</ref>.}}
 
Linha 173 :
Una [[allegoria]] consistís dins la juxtaposicion d'un sens aparent e d'un sens amagat. La faula es donc una forma d'[[Allegoria|allegora]], que l'istòria imatginada qu'i es contada es ligada a una morala abstracha, donant una portada generala a çò qu'èra en aparéncia pas qu'una anecdòta. Atal, dins ''Lo Rainard e la Cigònha'', la morala fa pas que desvelar la leiçon del raconte e ne tirar una portada generala:
{{Citacion blòt|text=Enganaires, es per vosaltres qu'escrivi:<br />Esperatz la recipròca.}}
Un segond nivèl allegoric aparéis quand cadun dels personatges del raconte, o cadun dels elements de l'accion, deu èsser interpretat a un nivèl [[Metafòra|metaforic]] que lo sens del raconte aparesca. Es lo cas, per exemple, dins ''Lo Viatge'' de [[Joan Peire Claris de Florian|Florian]], ont cal apercebre lo rapòrt entre los moments de la vida umana e aqueste d'un viatge que comença a l'alba e s'acaba de vèspre. Aqueste mecanisme d'interpretacion seriá una caracteristica generica de la faula, que « erigiguèt en sistèma la capacitat que possedís tot raconte de s'acabar per una evaluacion».
 
Los personatges animalièrs se prèstan al jòc de l'allegoria que son sovent identificables per de caracteristicas moralas a causa de lor fisic o comportament. Lo [[Canis lupus familiaris|can]] es atal considerat coma lo [[simbòl]] de la fidelitat alara que lo [[Canis lupus|lop]] simboliza lo costat salvatge e brutal. La [[colomba]] representa lo ligam amorós, la [[formiga]] l'ardor al trabalh, lo [[rainard]] la rusa, l'[[ase]] l'etupiditat, l'[[elefant]] la fòrça, lo [[pavon]] l'ufan, lo [[Panthera leo|leon]] la poténcia, l'[[anhèl]] l'inocéncia, etc. Aqueste biais d'atribuir de trachs umans als animals es d'[[antropomorfisme]]. Los animals permeton atal de representar de biais vivent d'idèas abstrachas.