Faula : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 4 :
[[Fichièr:1-2_Le-corbeau-et-le-renard.jpg|vinheta|La faula ''Le Còrb e lo Rainard'' ja contada per Esòp e Fèdae. (Ill. de Grandville, 1838)]]
[[Fichièr:Le_loup_et_agneau_G-F_Townsend_1867_GB.png|vinheta|''Lo Lop e l'Anhèl'' es tanben una faula fòrça anciana. (Ill. de H. Weir, 1867)]]
Per [[Fedra (fabulista)|Fedra]], lo fabulista latin, « Lo
== Etimologia ==
Al sens primièr, lo mot « faula » (''fabula,ae'' : la legenda) designa l'istòria o encadenament d'accions qu'es a la basa d'un recit imaginari, quin que siá. Es dins aqueste sens que, dins la ''Poetica'', [[Aristòtel]] designa la « faula » coma un dels sièis elements que constituisson una tragèdia,
Lo mot ''faula'' ven du latin ''fabula'' (« prepaus, paraula »), que designa lo fach de parlar en inventant. En grèc, tanpauc i aviá pas de mot
== Genre literari ==
La faula es una forma particulara d’[[apològ]], que
== Istoric ==
La faula sortís sas raices de la nuèch dels temps e de totas las culturas. Fa partit de la tradicion orala plan sovent abans l'invencion de l'escritura. Es sempre activa dins los païses ont la cultura orala demora viva e pròche de la natura, coma es lo cas en Africa o dins las societats ruralas.
La [[Mesopotamia]] sembla
=== Antiquitat grecoromana ===
Linha 25 :
[[Fichièr:Le-lion-et-le-rat-Steinhowel-1521-LC.jpg|vinheta|Las faulas d'Esòp foguèron de contunh traduchas e illustradas dins los {{Nombre amb unitat|2000}} ans passats e mai. Çai dessús ''Lo Leon e lo Rat'', dins una edicion de Steinhowel de 1521.]]
[[Fichièr:3-5-Le-renard-et-le-bouc.jpg|vinheta|Illustracion de Grandville per ''Lo Rainard e lo Boc''.]]
La faula se constituís coma genre literari amb [[Esòp]], ma grand fabulista de l'[[Antiquitat]], que visquèt entre los sègles VII e VI AbC, e que seriá originari de
Esòp èra ja fòrça popular a l’epòca
Al sègle IV AbC., Demetrios de Falèra publica lo primièr recuèlh de faulas istoricament atestat. Lo recuèlh, perdut, donèt fòrça versions. Una d'aquesta es servada jos la forma d’un ensems de manuscrits datant benlèu del sègle I, colleccion nomenada ''Augustana''. Es a aquesta que se referís
▲Esòp èra ja fòrça popular a l’epòca classca, coma lo mòstra lo fach que lo quita [[Socrates]]<nowiki/>auriá consacrat sos darrièrs moments de preson abans sa mòrt a metre en vers de faulas d'aqueste autor. Auriá explicat a son discípol: « Un poèta deu prene per matèria de mites [...] Atal ai causit de mites jos la man, aquestas faulas d’Esòp que coneissiái per còr, a l'azars de l'encontre. » [[Diogènes Laèrci]] atribuís una fabla a Socrates, que començava atal: « Un jorn, Esòp dich als abitants de Corint que se deu pas sometre la vertut al jutjament del popular. » E, s'agís aquí d'un precèpte ara tipicament associat al filosòf puslèu qu'al fabulista. Socrates utilizava de segur lo nom d'Esòp per far passar sos precèptes al mejan d'apològs.
▲Al sègle IV AbC., Demetrios de Falèra publica lo primièr recuèlh de faulas istoricament atestat. Lo recuèlh, perdut, donèt fòrça versions. Una d'aquesta es servada jos la forma d’un ensems de manuscrits datant benlèu del sègle I, colleccion nomenada ''Augustana''. Es a aquesta que se referís se que se dich ara las « faulas d'Esòp ». Conten mai {{Nombre amb unitat|500}} faulas, totas en [[pròsa]], que las mai popularas, son ''Lo Còrb e lo Rainard'', ''La lèbre e la Tartuga'', ''Lo Boscassièr e la Mòrt'', ''Lo Vent e lo Soleilh'', etc.. Benlèu lo nom d'Esòp foguèt utilizat per recampar tota mena de recits que circulavan antan de biais oral e que presentavan de caracteristicas comunas.
==== Fedra a Roma ====
De la Grècia, la faula passa a [[Roma antica|Roma]]. [[Oraci]]
==== Periòde ellenistic ====
Lo poèta [[Babri]], un Roman ellenizat contemporanèu de Fedra,
Lo vam de la faula grandís dins lo mond grecoroman. I a diferentas referéncias a de faulas
=== La font indiana e persana ===
[[Fichièr:Kelileh_va_Demneh.jpg|vinheta|Una pagina del ''Kalîla wa Dimna'', version persana del sègle XV (Musèu del palais de Topkapı, [[Istambol|Istanbul]])]]
[[Fichièr:Syrischer_Maler_von_1354_001.jpg|vinheta|''Kalîla wa Dimna'', edicion siriana de 1534. La lèbre engana l'elefant li mostrant lo rebat de la luna.]]
La faula coneguèt un succès remarcable en [[Índia]]. Ja se'n trapa dins la granda epopèa del ''[[Mahabharata]]'', fondatritz de l'
Aqueste obratge arriba en [[Occident]] al tèrme d'un caminament fòrça complèxe, mostrant que l'interès que la faula podè provocar dins diferentas culturas. Lo ''Libre de Pilpaí'' es introduchs en [[Empèri Pèrsa|Pèrsa]] pel rei [[Empèri Sassanida|sassanida]] [[Cosrau Ier]] ([[531]]-[[579]]) que, avent apres l'existéncia en Índia d'un obratge contenent la font de tota formacion intellectuala, aviá missionat son mètge del l'obténer. L'obratge es alara traduch en persan mejan jol títol ''Kalîleh va Demneh'', qu'es version mai anciana de ''[[Pañchatantra|Panchatantra]]'' que se pòsca referir, l'original indian essent perdut. Après la conquista de la Pèrsa pels Arabs al sègle VII, es traduch en [[arabi]] jol títol ''Kalîla wa Dimna'' (o ''Kelileh va Demneh'') per Abdullah Ibn al-Muqaffa (vèrs 750), que transpausa los recits originals dins un contèxte arab. Las faulas i son inseridas dins un recit continú que los dos chacals — Calila (Karataka) e Dimna (Damanaka) — son los protagonistas.
Pas cap d'obratge originari d'Índia foguèt tant espandit. Amb mai de 200 versions dins mai de sesenta lengas, coma lo turc, lo siriac, lo malés e l'etiopian, influencièt las literaturas d'Asia, d'Africa del nòrd e d'Euròpa. Foguèt traduch en grèc par Simeon Set a la demanda de l'emperaire bizantin [[Alexis Ier Comnèna]] (sègle XI) e en ebrieu per [[Jacob ben Eleazar]] de Tolèda al començament del sègle XIII. L'obratge es alara remarcat pel rei de Castelha [[Anfós X de Castelha|Anfós X]], que lo faguèt traduire de l'arabi en espanhòl jol títol ''Calila y Dimna'' en ([[1251]]). En [[1263]], Joan de Capoa traduch en latin la version ebraïca pel cardinal Orsini li donant lo títol de ''Directorium humanae vitae'' (litt. « La conducha de la vida umana »). En [[1313]],
A una epòca anciana, abans l'aparicion del ''Kalîla wa Dimna'', la faula sembla aver èsser ligada dins lo mond arab al nom de [[Locman lo Savi]]. Aqueste auriá viscut a la mèsma epòca qu'Esòp e tanben auriá estat esclau. [[Alcoran|L'Alcoran]] lo menciona coma essent un savi. En [[1615]], Thomas van Erpe publica una traduccion latina d'un recuèlh contenent 34 faulas, atribuidas a Locman per un autor anonim, mas que fòrça apartenon en fach al còrs esopic tradicional. E coma per Esòp, lo nom de Locman sembla aver
Lo grand poèta persan [[Rumi]] ([[1207]]-[[1273]]), qu'èstudièt las faulas d'Esòp quand èra jove, ne faguèt una adaptacion originala dins son libre ''Masnavî-ye-Masnavî''. Filh d'un teologian [[Sofisme (islam)|sofi]] e d'esperel considerat coma un sant, dona a las fablas una morala sovent mistica, plan diferenta de la morala classica. La leiçon de'n tirar es pas tant de se mesfisar
=== Faula chinesa ===
[[Fichièr:Zhuangzi-Butterfly-Dream.jpg|vinheta|''Sòmni del parpalhòl'' (Del Ziling, 1988)]]
La faula a una fòrça longa istòria en China e existissiá ja sota forma orala tres mila ans abans nòstra èra. Pendent los
Lo mot chinés per designar la « faula » (寓言yùyán) apareguèt pel primièr còp dins « Capítol Faula » de [[Zhuangzi (filosòf)|Zhuangzi]]. Significa «
Las faulas chinesas pòdon èsser destriadas en quatre genres, segon las epòcas :
Linha 63 ⟶ 62:
# Faulas filosoficas de l’èra preQin : Aqueste genre literari apareguèt e se desvolopèt pendent l’èra preQin, mas coneguèt son edat d'aur pendent lo periòde dels [[Periòde dei Reiaumes Combatents|Reialmes combatents]]. Las faulas aparéisson dins d'òbras de diferentas escòlas on servisson a expausar d'idèas filosoficas e politicas, coma es lo cas per lo ''Sòmni del parpairòl'' (庄周梦蝶) de [[Zhuangzi (filosòf)|Zhuangzi]].
# Faulas dissuasivas de la dinastia Han : Los tèmas e estil de las faulas de la [[dinastia Han]] son eritats de l’èra preQin. L'objectiu d'aquesta faulas es d’obténer l’unificacion e l'estabilitat del novèl empèri feudal. S'agís d’instruire los òmes amb de leiçons de l’istòria. Las fablas mai conegudas son: ''La prègadieu que caça una cigala'' (螳螂捕蝉), ''L'òme qu'adorava lo dragon'' (叶公好龙), ''Jogar lo laüt davant los bufles'' (对牛弹琴), etc.
# Fablas satiricas o ironicas de las dinastias Tang
# Faulas
=== Edat Mejana ===
[[Fichièr:1-2-Le-Corbeau-et-le-renard-Steinhowel.jpg|vinheta|''Lo Còrb e lo Rainard'' (Steinhowel, 1521)]]
La faula
Es diferent
La tematica de la faula pren un espandiment singular amb lo ''[[Roman de Renart]]'', colleccion de recits
En Anglatèrra, Eudes de Cheriton (1190 - 1246/47) redigís en latin un recuèlh de faulas, que fòrça venon d'Esòp e d'autres autors. Utiliza la faula
=== Renaissença ===
Linha 81 ⟶ 80:
Al contrari del vam que lo genre coneguèt a l'Edat Mejana, los poètas del sègle XVI s'interessèron pas gaire a la faula.
I a de faulas en pròsa integradas a de contes,
Amb la novèla descobèrta de las fonts
En Itàlia, Laurentius Abstemius publica en 1495 un recuèlh de 100 faulas titulat ''Hecatomythium'', qu'unes son traduchas d'[[Esòp]] alara que d'autres son de son invencion. I apond mai
En França, Gilles Corrozet publica en [[1542]] ''Les Fables du très ancien Ésope'', una traduccion en vers del tèxte grèc acompanhat de somptuosas illustracions. Cinc ans mai tard, Guillaume Haudent publica ''Trois cent soixante et six apologues d’Ésope'' traduchs en vers. En [[1610]], lo Soïssa Isaac Nicolas Nevelet, alara de 20 ans d'eadat, publica ''Mythologia Aesopica'', obratge que compren lo tèxte grèc e una traduccion latina de las faulas d'[[Esòp]] e de Babri, e tanben de Fedrea, Avian e Abstemi.
Linha 91 ⟶ 90:
Endacòm, lo genre dels emblèmas, plan al vam pendent tot lo sègle XVI, expleita jos una forma sintetica e fòrça visuala la matèria de la faula. S'escrich alata alara de libres d’emblèmas, al biais de l’Italian Alciato. En França, Guillaume Guéroult sembla s’èsser especializat dins lo genre amb ''le Blason des Oyseaux'' (1551), ''les Hymnes du Temps et de ses parties'' (1560) e ''les Figures de la Bible'' (1564), sempre compausats sul modèl d’una gravadura acompanhada d’una corta pèça de vers. D'entre los emblèmas de Guéroult tractant de faulas esopics i a ''Lo Còrb e lo Rainard'', ''Lo Monin e lo Gat'', ''L'Aranha e l'Ironda'', ''La Cort del Leon'', ''L'Astrològ que se daissèt caire dins un potz'', ''La Cigala e la Formiga'' e ''La Granòta que vol se far tan grossa coma lo Buòu''.
D’autres escrivains practican
=== Lo sègle de [[Jean de La Fontaine
[[Fichièr:2-18-La-chatte-metamorphosee_Louis_LELOIR_1873.jpg|vinheta|''La Gata metamorfozada en femna'' (Ill. de Leloir, 1873)]]
Al sègle XVII, la faula torna al vam e los
Après avez assejat diferents genres poetics, [[Jean de La Fontaine]] ([[1621]]-[[1695]]) publica son primièr recuèlh de faulas en [[1668]] (libres I a VI). Amb lo succès obtengut, ne publicarà dos autres, en [[1678]] e [[1694]], per un total de {{Nombre amb unitat|243}} pèças, que unas son d'apològs e metan pas en scèna d'animals. Aquestes recuèlhs lo consacrèron coma lo mai grand fabulista de totes los temps.
Posant sas fonts dins la literatura mondiala de totes los temps ([[Esòp]], [[Fedra (fabulista)|Fedra]], [[Oraci]], [[Lorenzo Bevilaqua|Abstemius]], [[Maria de França (poeta)|Maria de França]], [[Joan de Capoa]], Guéroult, etc.), La Fontaine se contenta pas de traduire o d'actualizar de pèças conegudas, mas fa sa marca sul genre
=== Sègle XVIII ===
[[Fichièr:Le-vacher-et-le-garde-chasse.jpg|vinheta|''Lo Vaquièr e lep garda caça'' de Florian. (Ill. de Grandville)]]
Antoine Houdar de La Motte ([[1672]]-[[1731]]) explora
Un autre nom a costat d'aqueste de La Fontaine es [[Jean-Pierre Claris de Florian|Florian]] (1755-1794). Son recuèlh compta un centenat de faulas ont se sentís l’inspiracion de l’Anglés [[John Gay]] o de l’Espanhól [[Tomás de Iriarte]]. unas de sas faulas son d'orientacion publica e an per objectiu de vulgarizar las idèas de la [[Luses (filosofia)|filosofia de las Luses]] sus la natura umana e la necessitat pels govèrn de respectar de principis morals; d'autres son
Las faulas de Florian son a vegada jutjadas mai adaptadas als enfants qu'aquesta de La Fontaine que lo messatge n'es mens ambigú e las oposicions entre los personatges mens trencadas:
{{Citacion blòt|text=Prepausava a las dònas manhacas e fardadas, en mena de faulas,
La faula es tanben practicada pels filosòfs de las Luses : [[Denis Diderot|Diderot]] n'introduch a l'escasença dins sas ''Letras'' o dins sas ''Mesclas filosoficas''. Lo succès
Gotthold Ephraim Lessing illustra lo genre en [[Alemanha]], Ignacy Krasicki en [[Polonha]].
Linha 117 ⟶ 115:
=== Dempuèi lo sègle XIX ===
[[Fichièr:Jean_Pierre_Saint_Ours_La_lecture_de_la_fable_1796.jpg|vinheta|Jean-Pierre Saint-Ours, ''La lectura de la faula'' (1796)]]
Al sègle XIX, la faula serà gaireben pus
En [[Russia]], pasmens, la faula conéis un vam de popularitat amb [[Ivan Krylov]], que ne fa son genre de predileccion. [[Cristóbal de Beña]] (''Fábulas políticas'') e [[Juan Eugenio Hartzenbusch]] ne fan çò mèsme en Espanha.
Ambrose Bierce utiliza la faula amb per objectiu la satira politica als [[Estats Units d'America|EUA]].
[[Franz Kafka]] ([[1883]]-[[1924]]) daissèt de borrolhons de faulas, coma ''Pichona faula'', ont una mirga percaçada per un gat vei los murs d'un corredor s'estreitir inexorablament davant ela. ''La Partença'' met en scèna lo mèsme univèrs d'ància que dins sos romans. Dins aquesta vana esopica desviada, la morala es absenta e las certituds son remplaçadas pel sentiment d'incertitud generalizada.
Linha 127 ⟶ 125:
La faula fa l'objècte de pastís e de parodias. Es lo cas per exemple per [[James Joyce]] amb ''The Ondt and the Gracehoper'' inserat dins ''[[Finnegans Wake]]'', ont se trapa ''Mooske and the Gripes''. [[Eugen Ionescu|Eugène Ionesco]] introduch dins [[La Cantatritz clòscapelada|''La Cantatritz clòscapelada'']] une pseudofaula, ''Lo Can e le Buòu''..
Dins una dralha mai classica, la faula contunha a interessar d'escrivans del sègle XX. Lo poèta e dramaturg [[Jean Anouilh]] publica ''Fables'' en 1962. Dins un esperit que l’Encyclopedia Britannica liga dirèctament a [[Jean de La Fontaine|La Fontaine]], [[Pierre Gamarra]] publica ''La Mandarina e lo Mandarin'' (1970),
=== Utilizacion psicanalitica de la faula ===
A la mitat del sègle XX, la psicanalista Louisa Düss realizèt un metòde d'exploracion dels conflictes inconscients de l'enfant amb un ensems de « faulas » bastís per aquò. Un estudi de las
== Esquèma narratiu ==
|