Wikipèdia:La tavèrna : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 146 :
* Respècti ta decision, mai i a una causa que compreni pas. En fàcia d'una interpretacion sopla de la Carta Lingüistica que laissa una pluralitat d'aplicacions (Joan + Jan), existís una actitud de crispacion de quauquei personas que vòlon impausar una sola forma (Jan), qu'alimentan de discussions sens fin e qu'abotisson a de menaças de despart, e mai a d'insultes. Caudriá pasmens restablir una analisi justa dau problèma: lo clima pesant, l'agressivitat verbala e l'intolerància son dau costat d'aqueu grop de personas qu'atacan de lònga la nòrma en generau e la Carta lingüistica en particular. Aquò se pòt verificar en mesurant la quantitat dei messatges dins lei discussions.
* Ara siáu d'acòrdi amb tu que lo sauvament de la lenga se limita pas a Joan/Jan, de questions essencialas coma la prononciacion e la sintaxi se devon pas oblidar. Precisament, la focalizacion dau debat sus Joan/Jan ven ben dei personas que veni de descriure. L'estructura d'una lenga es un ensems indissociable: 1º prononciacion (aquela/aquèla*), 2º sintaxi (la pòt veire / pòt la veire*), 3º formas gramaticalas (dau / de lo*), 4º formas dau lexic (Joan/Jan*). La defensa de l'occitan passa per una defensa de toteis aquesteis estructuras (e pas per l'abandon d'una, ni per la focalizacion sus una).--[[Utilizaire:Aubadaurada|Aubadaurada]] 20 d'oct de 2007 a 09:06 (UTC)
--------------------------------
:Ieu, personalament, vòli presentar mas excusas se soi un dels crispaires, pasmens sistematicament cal admetre que Aubadaurada siás tanben al centre dels conflictes e que las discussion gravitan essencialament sus tas modificacions. Vesi pas quina flexibilitat a ta posicion... Cal saber dissociar la normativizacion lingüistica de l'occitan de la volontat de las gents d'escriure son nom coma n'an enveja, subretot quand son d'artistas. Cal saber tanben far pròva de tolerància, exemple teoricament la -u- en francés pòt aver tradicionalament sonque doas prononciacions [y] e una vocala mai centrala al contacte d'una nasala que sabi pas escriure aquí. L'integracion de mots angleses a portat a crear una realizacion novèla pels mots coma club e pub e la lenga es pas mòrta e la nòrma es pas tombada coma semblas d'o anonciar sovent d'un ton "dramaticoprofetic"... en italian toleran "computer" qu'es pas estat ges adaptat a çò abitual en italian e fonciona la lenga de Dante coma abans. Vesi pas pr'amor de quina rason l'occitan deuriá venir talament fanatic e pas tolerar a Jan dau Melhau de gardar son nom de tota la vida (que sonque una persona a ensajat de cambiar fins ara, posicion toleranta aparentament...). Pensi que vau escriure a Patric Sauzet per veire se pòt dire son vejaire e ensajar de tampar aquesta discutida que laissa sonque de problèmas de pertot... abans de pèrdre la sang e la vida d'aquesta enciclopèdia. Perdon per aquesta longa contribucion, un còp de mai.
A lèu, coralament vos saludi totes, [[Utilizaire:Capsot|Capsot]] 20 d'oct de 2007 a 18:32 (UTC)
 
{{Discutir}}