Oxigèn : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil Modification sur mobile avancée
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil Modification sur mobile avancée
Linha 283 :
L'[[aiga]] es una substància [[quimia|quimica]] constituïda de dos [[atòm]]s d'[[idrogèn]] e d'un [[atòm]] d'oxigèn. Sus [[Tèrra]], es presenta sota [[ubiqüitat|sei tres formas]] ([[solid]]a, [[liquid]]a e [[gas]]osa) car sei ponchs de solidificacion e de vaporizacion son respectivament de 0 [[gra Celsius|°C]] e de 100 [[gra Celsius|°C]]. Relativament estable, presenta pasmens una [[reaccion quimica|reactivitat]] importanta e es egalament un bòn [[solvent]] per lei compausats [[polaritat|polars]]. Es tanben susceptible de formar aisament de [[liame idrogèn|liames idrogèn]].
 
L'[[aiga]] es una substància indispensabla a la [[vida]] [[Tèrra|terrèstra]]. D'efiech, es lo constituent majoritari de la màger part deis [[espècia (biologia)|espècias]] conegudas amb un [[percentatge]] [[massa|massic]] mejan de 60% en leis [[animalia|animaus]] e de 75% en lei [[vegetaliaVegetalia|vegetaus]]<ref>Dins aquò, de formas de [[vida]] existisson onte l'[[aiga]] es un constituent minoritari. Per exemple, es lo cas dei [[grana]]s que ne'n contènon generalament 10%.</ref><ref>En l'[[Homo sapiens|òme]], lo taus mejan es de 65% per un individu [[adult]].</ref>.
 
Leis utilizacions e aplicacions de l'[[aiga]] son innombrablas en causa de sei proprietats [[fisica|fisico]][[quimia|quimicas]] e [[biologia|biologicas]].